Una esperança es possible

Estem en un canvi d’època. Si no incidim en la Política, en els nostres Drets, que se’ns escolti, els canvis es faran contra nosaltres. Estem decebuts i indignats per la política oficial, pel joc dels partits que es van instal·lar en la transició, per la regressió dels drets socials i laborals, per la corrupció i els privilegis de les elites del poder i de l’economia, per la dependència del sistema financer, cec, opac, especulador i orientat per l’acumulació d’una ínfima minoria. Vivim entre la precarietat present, la memòria democràtica negada, les incerteses futures i les aspiracions frustrades. L’Estat espanyol actua en complicitat amb els poders econòmics i demostra cada dia la incapacitat de donar respostes a la ciutadania. No és legítim però ens coacciona en nom de normes i competències pervertides. No confia en els ciutadans, tot lo que no és classe política i institucions oligàrquiques és “populisme”. No podem confiar en les actuals institucions d’un Estat de dret degenerat. La democràcia no suporta unes lleis al servei de les minories, ni les desigualtats escandaloses de les majories Les classes treballadores es senten agredides i no reconegudes, els joves es veuen frustrats a l’hora d’incorporar-se al treball i a la vida política, i a la gran majoria dels catalans no se’ls escolta.

La societat catalana i també la societat espanyola, han reaccionat. Els joves, a partir del 15 M (2011) van trencar les cartes del joc de la postransició i el bipartidisme immobilista. Les mareas van denunciar les polítiques de “austeritat” per les majories i d’enriquiment pels bancs, grans empreses i els seus còmplices. A Catalunya el maltracta del govern espanyol i els seus esbirros de la Judicatura han utilitzat les lleis per anar contra la democràcia més elemental, la consulta o referèndum sobre el futur d’un poble. I ha generat un gran moviment popular. A tot arreu van emergir moviments socials i col·lectius alternatius que ens anunciaven allò que sembla real i “natural” no és la veritat ni una fatalitat . Però fins un fa molt pocs anys la reacció social no trobava una expressió política en el escenari públic. Va sorgir Podemos a Madrid i es va expandir per la península. I també Equo. I organitzacions polítiques de base nacional o regional com al País Valencià, Galicia i altres. A Catalunya Guanyem Barcelona (després En Comú), Procés Constituent i altres col·lectius i, òbviament la gran mobilització catalanista. Els successors del PSUC (Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa) han recuperat els seus orígens, partit de lluita i de govern. En Comú s’ha expandit més enllà de Barcelona, Podem ha arrelat a Catalunya. Tots plegats han connectat amb els moviments socials, culturals i sindicals i les plataformes i col·lectius diversos sobre la globalització, la sostenibilitat, el sistema financer, els drets ciutadans com l’habitatge, les llibertats polítiques, la regeneració democràtica, etc. I militants que s’havien avorrit de la escena política cada día més oligàrquica han retornat a l’activisme. I molts joves han donat nova vida a la política. Aquest magma no es un regne de taifes ni un camp de batalla de tots contra tots, al contrari han començat a construir una confluència, una nova representació política a Catalunya, Un País en Comú, que ja avui apareix com un nou actor protagonista de la política i diferent de tot els altres. Ha nascut una esperança.

Un conjunt de militants volem contribuir modestament a reforçar i ampliar la confluència. La majoria venim de les lluites antifranquistes, molts de nosaltres vam estar vinculats al PSUC, altres a organitzacions polítiques i socials esquerranes, de CC.OO, de les associacions i moviments de barris i entitats ciutadanes i professionals, de l’assemblea d’intel·lectuals (que va originar l’Assemblea de Catalunya), de les lluites del territori i del medi ambient. Volem aportar estímuls a aquells companys y companyes que si no ho han fet o dubten que participin en la confluència, que s’adhereixin a la nova força política, que aportin la seva cultura vella i nova, que es barregin veterans i joves, de procedències i pràctiques diverses, amb il·lusions renovades i esperances justificades. Venim de lluny i venim de prop, anirem junts i molt més lluny encara.

Entre tots construirem un projecte de país, una alternativa mobilitzadora. Assumim les histories emancipadores, de les lluites obreres i populars, de les conquestes democràtiques, de les reivindicacions nacionals catalanes. La diversitat ens enriqueix si busquem sempre tot allò que ens uneix, l’autodeterminació i el dret a decidir, la gestió dels bens comú i nous models d’Estat més descentralitats i més oberts a la ciutadania, els drets dels treballadors i les exigències de la sostenibilitat. A la confluència ningú és més que ningú, ningú sobra, no és una suma tampoc, vol ser una multiplicació. La historia ens dona estímuls i exemples, les lluites passades, les victòries i les derrotes, unes i altres en fan forts. Res s’ha perdut si som conscients que molt hem perdut. Però molt hem après. Ens calien noves idees, noves formes d’acció, nous objectius i més amplitud de mires. Però també, sovint, recuperem idees i experiències del passat, que avui renovades són indispensables

Des de finals de segle XX s’ha iniciat una nova era. I paral·lelament han emergit forces polítiques i culturals noves. Els valors bàsics nostres, la llibertat i la igualtat, han viscut processos regressius a tot arreu, també a Espanya i a Catalunya, malgrat els inicis d’un democràcia que primer va ser il·lusió i després frustració. La democràcia sense llibertat i igualtat és una falsa democràcia. Hem de democratitzar la democràcia, a tots nivells, amb llibertat que és condició d’igualtat, i amb igualtat que sense ella no hi ha llibertat per la majoria. La renovació de les idees i de les pràctiques polítiques ens han aportat un nou horitzó, no el canvi d’un sistema per un altra, sinó un procés de transformació mitjançant de l’empoderament de la societat respecte l’Estat. Va ser un objectiu del moviment obrer, ha estat renovat pel feminisme, és avui patrimoni del poble com actor principal de la conquesta d’una societat justa.

Volem contribuir a fusionar idees, pràctiques i objectius. La declaració i el centenar de persones que ho firmen són diverses. Però pretenem que les activitats i els que hi participin desenvolupin encara seràn més diversos: generacions, procedència territorial i social, cultura política, aspiracions de futur, tots els que aspiran a confluir. En el procés que ara s’ha iniciat serem uns més, sense protagonismes, sense cap altra objectiu que col·laborar en la tasca constructiva d’una força política ambiciosa. Però ningú guanyarà sol. I cap canvi important serà possible per molts que siguem, haurem de trobar aliances i ser acceptats per molts que no s’identifiquen amb nosaltres. Ningú té tota la raó, els nostres adversaris sempre tenen raons i probablement una part de raó. Volem ser forts en la societat i guanyar eleccions. Però no ho serem si no aconseguim aliats (demòcrates, independentistes, socialistes) i que els que son contraris ens respectin i ens tolerin.

Mirem en darrera i recuperem el passat, si no ho fessim seriem ignorants i febles.
Mirem endavant i volem conquerir el futur, si no ho fessim seriem cecs i derrotats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *