Trobada sobre La Transició ecològica i el dret a la ciutat

Cimera Mundial sobre el Canvi Climàtic-COP 21,
Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals (CGLU)-Assemblea d’Alcaldes
Trobada sobre La Transició ecològica i el dret a la ciutat.

Participació de Jordi Borja en el Consell Mundial de CGLU i en la Trobada sobre la Transició ecològica els dies 4 i 5 de desembre 2015.

1. Nota sobre la Cimera-CPO 21
L’autor de la nota no va estar present, òbviament, a la Cimera. Però l’ambient immediatament posterior entre autoritats locals, experts i ongs era molt escèptic, crític i “déjà vu”. Els mitjans de comunicació més seriosos també (com Le Monde), encara que han insistit en la greu situació de la Terra a curt termini si no s’actua ja per reduir fortament el canvi climàtic. Els governs que tenen més responsabilitat en el recalentament del planeta, Estats Units i Xina, i els productors de petroli, són els més reticents a acceptar normes reductores estrictes. En canvi a l’Unió Europea i paísos en desenvolupament hi ha més disposició a fixar objectius concrets. Aquesta mateixa posició la tenen gran part dels alcaldes i responsables locals. Les ongs i les organitzacions i moviments socials mostren una forta desconfiança en els organismes internacionals i el governs dels Estats malgrat que han estat els que des de fa anys anuncien els problemes i els seus efectes a curts i llargs terminis. Des de la Cimera de la Terra de Rio (1992) fins ara els avenços han estat mínims. Les grans empreses multinacionals financiadores del grans aconteixements internacionals (com Basf, Bayer, Shell, Total, Dow, DuPont, Syngenta, etc) son les principals responsables de l’extracció de combustibles fòssils que contribueixen fortament al recalentament del planeta.

2. Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals (CGLU)-Assemblea d’Alcaldes
CGLU és resultat de la fusió de les principals organitzacions de ciutats i poders locals. Va ser un procés entre 1992 i 1996 en el que Barcelona va jugar un rol important i que les NN.UU. van legitimar. La secretaria general té la seu a Barcelona. La CGLU va considerar convenient convocar el seu Consell Mundial obert als alcaldes, especialment de les grans ciutats. Van tenir-hi una presència destacada les alcaldesses de Madrid, Manuela Carmena i Barcelona, Ada Colau. L’organització va comptar amb el suport principal del govern de l’agglomeració de Plaine Commune que té la seu a Saint Denis i que presideix Patrick Braouezec, exalcalde de St. Denis. Van col·laborar-hi la Plataforma Global pel Dret a la Ciutat, Climat 21 i Habitat International Coalition, (HIC), organitzacions internacionals de la societat civil.

L’objectiu de l’assemblea d’alcaldes amb representants de les organitzacions civils era exposar les pràctiques positives sobre la sostenibilitat i la reducció de les emissions que produeixen el precalentament com a contrapunt a la retòrica dels representants dels Estats. La seva celebració en el mateix recinte que la Cimera mostra la diferència entra un i altre acte. No hi ha retòrica ni bones intencions, sinó accions i intencions concretes. Però també s’evidencia les limitacions, s’actua més sobre els efectes que sobre les causes i s’actua gairebé sempre més a escala experimental que amb caràcter general. Aquesta trobada es realitza com una iniciativa destinada a promoure idees i actuacions compartides entre governs locals i organitzacions civils que incideixin en Habitat 3 de NN.UU. que es realitza a Quito a octubre de 2016. Habitat 3 és celebra cada 20 anys (primer a Vancouver el 1976 i la següent el 1996 a Istambul). Cal dir que Habitat 3 es un gran show, una cimera mondial dels organismes internacionals i els Estats que progressivament hi ha una forta presència dels governs locals i les organitzacions socials. Però tant en els documents oficials de NN.UU. com en els Informes i intervencions dels governs es caractitzen per la seva autosatisfacció, la retòrica, les aparents bones intencions i evitar qualsevol declaració que posi en qüestió el statu quo ni cap denúncia a les multinacionals que causen alguns dels mals que ens afligeixen. Una paradoxa: Habitat 3, segons els organitzadors de NN.UU.,no permeten que es plantegi “el dret a la ciutat”. Com s’ha pogut veure a l’Assemblea de ciutats i governs locals i organitzacions socials la temàtica principal era “el dret a la ciutat” i la seva relació amb la sostenibilitat.
Els organitzadors van encomanar a JB les conclusions, conjuntament amb P.Braouezec (Plaine Commune i Global Task Force) i representants de HIC i CGLU.

Els punts principals de la seva intervenció van ser:

  1. Un nou llenguatge per entendre el món actual, però Estats mantenen un llenguatge vell.
  2. La financiarització del territori i l’economia especulativa generen més desigualtat (injustícia espacial) i més insostenibilitat (canvi climàtic, malversació de recursos limitats, etc).
  3. La força de les ciutats: proximitat i sensibilitat, polítiques integrades, ciutadania activa i creativa.
  4. No urbanització sense ciutat ni ciutat amb exclusió social.
  5. Habitatge integrat a la ciutat, mixtura social i funcional, centralitats properes.
  6. Austeritat i control públic: energia, aigua, infraestructures, mobilitat, sòl, etc. Recuperar els “bens i serveis comuns”.
  7. Construir xarxes de ciutats per confrontar-se amb finances globals i multinacionals de serveis.
  8. Estructures polítiques plurimunicipals, governs democràtics del territori i unificar bases fiscals.
  9. Els dos eixos bàsics de les polítiques urbanes han de ser a) La reducció de les desigualtats socials i b) La sostenibilitat.
  10. La ciutat no és el problema, és la solució.

3. Trobada sobre la Transició ecològica i el dret a la ciutat.
Les organitzacions socials o ciutadanes, CLGU, Plataforma Global pel Dret a la Ciutat i HIC, van promoure un debat sobre Els nous reptes urbans i el dret a la ciutat. Van intervenir alcaldes o experts europeus i llatinoamericans i representants de organtizacions socials, entre ells DESC (Observatori de drets econòmics, socials i culturals), HIC, DAL, ENDA, Ajuntaments de Madrid i de Barcelona, etc. Totes les intervencions van ser molt crítiques amb els governs dels Estats i els organismes internacionals, les limitacions dels governs locals en front dels Estats i les multinacionals i la necessitat de articular les polítiques locals amb els moviments i organitzacions ciutadanes.
La intervenció de JB es va basar en els següents punts.

  1. El dret a la ciutat s’ha plantejat primer com una concepció ètica (Lefebvre 1968) que ha desenvolupat Harvey en els darrers anys en el àmbit d’economia política. És pot considerar en la línea del Gramsci de la “Città futura”. Una alternativa a la “ciutat capitalista” que recupera elements del socialisme utòpic. Aquesta visió es troba en els moviments socials, una aspiració i una esperança d’una societat més justa, més igualitària i més lliure. La “ega-liberté” de Balibar i la contradicció que ha exposat entre altres l’autor entre la democràcia com procés i l’Estat de dret existent com estructura.
  2. A partir de Habitat 2 (Istambul 1996) es desenvolupen els drets urbans que concreten el concepte abstracte de Dret a la ciutat. Hi han precedents tant a Europa com Amèrica, com per exemple el Moviment de Reforma urbana de Brasil (a partir dels anys 80) que s’estén per tot Amèrica llatina i els moviments de barri i ciutadans a Europa a partir de finals dels anys 60. Es concreten els drets al lloc i a l’habitatge digne, l’espai públic, la mobilitat, la centralitat, la renda bàsica, l’accés universal als serveis bàsics, etc. EL dret a la ciutat és desenvolupa com un catàlegde drets considerats legítims però no reals, malgrat que estiguin establerts en Cartes o tractats internacionals o en Constitucions.
  3. Avui es plantejen les causes o els obstacles que neguen o limiten aquests drets. Calen transformacions polítiques i socio-econòmiques com la regulació pública del sòl per evitar l’especulació, el control públic del sistema financer, la reorganització política del territori, el reconeixement dels actors socials en la elaboració i gestió de les polítiques urbanes, la construcció de sistemes de ciutats articulades en front de la urbanització dispersa, etc. Les tres dimensions exposades no una substitueix a l’altra es reforcen mútuament.

La crisi actual és reveladora de la necessitat de superar les contradiccions socials i de sostenibilitat. Hi ha una nova consciència ciutadana. Ara cal renovar la cultura i la pràctica política a partir de les ciutats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *