Les trampes del llenguatge i la legitimació de la ciutat neolliberal

Jordi Borja, 10 desembre 2012
Ateneu, Economistes, dinar-debat

1. Urbanització, acumulació de capital i dissolució de la ciutat marc de ciutadania

La ciutat del futur es la del present. El doble procés d’especialització i exclusió a la ciutat compacte/central i la urbanització regional difusa, fragmentada i segregadora. Una crisi de ciutadania: els deficit de drets reals. La crisi de la ciutat es la crisi de la democràcia formal i material.

Les dues visions oposades. E.Glaeser: El triunfo de las ciudades (2011) y R.Florida, M.Porter, etc y les obres crítiques com AA.VV Después del neoliberalismo: ciudades y caos sistémico (2009) y Naredo, Observatorio Metropolitano, etc. Visions intermitges: M.Cohen, J.Borja, etc.

Les contradiccions dels processos urbanitzadors.

  1. Dissolució ciutat i revalortzació socio-cult i econ.
  2. Competencia entre ciutats o qualitat de vida com oferta urbana.
  3. Degeneració arquit i espai pública versus revitalització vida ciutadana.
  4. Efectes de escala y dispersió o compacidad de la ciutat.
  5. Costes sociales, econ y ambientales y reacciones sociales, culturales y políticas.

Veure Ciudades: la ecuación imposible o el postmodernisme urbanicida.
El dret a la ciutat com instrument analític-crític i com estrategia de canvi

Esquema interpretatiu: Acumulación de capital maximizada y reproducción social deficitaria(apropiación del excedente o plusvalía frente a salario indirecto pauperitzador) que se expresa en los beneficios especulativos a corto plazo y la sostenibilidad y regeneració del territori, entre el desarrollo econ medido por indicadores cuantitativos (WBank 2009) y gobierno del territorio y derechos ciudadanos.

Quin es l’esquema interpretatiu que practiquen els rankings?

  • Els criteris economicistes a partir del PIB, l’atracció de les inversions…
  • Els ambientals, equipaments, espais públics, seguretat, etc
  • Els infraestructurals i el teixit socio econ, accessibilitat, mobilitat, teixit industrial, personal qualificat, etc
  • La gestió pública eficient i previsible, etc
  • El marc legal i financer, la fiscalitat, etc
  • Però no explica els factors causals dels processos.

2. Els actors del processos urbanitzadors

El blocco edilizio i la seva inserció en la societat i governs locals.

El marc legislatiu (urbanístic), fiscal, financer (hipotecari, crèdits, etc: responsabilitat dels governs nacionals o “regionals.

El capital financer global, actuació especulativa i generadors del deute.

El boom immobiliari de la dècada prodigiosa.

3. La responsabilitat intel·lectual i les trampes del llenguatge

Els legitimadors: organismes internacionals, mitjans de comunicació i sectors acadèmics i professionals. Fabricants i difusors de conceptes naturalitzadors.

Exemples: globalització (quina?), mercat (tot es mercaderia?), propietat privada (de tot? per tots?, v. Adam Smith), era del individu (o màxima socialització!), diversitat, multicult, inmigració (substitueix a les classes socials i divideix a la classe treballadora).

La ecuació impossible per les ciutats: competitivitat, cohesió social, sostenibilitat, gobernabilitat i gobernança, participació.

En el marc socio-econ actual son conceptes contradictoris, confusos, excloents, manipuladors.

  • Compet entre territoris? Quins son els actors que intervenen (per ex gpu)? Quins resultats tenen les operacions competitives? Quins efectes sobre cohesió social, sostenibilitat, etc.
  • Cohesió social què significa? I Equitat? Per què no Igualtat/desigualtat?
  • Sostenibilitat? Més val els bens comuns, els serveis d’interès general, la no privatització o la recuperació de bens com aigua, energia, sòl, etc.
  • Gobernabilitat. Seguretat i Participació? O millor governs responsables i eficients, acceptació del conflicte social, recuperació de la cult polit dels drets, planejament per fer què? O seguretat treball, habitatge, educ, salut…

Els conceptes exclosos:

  1. Capitalisme, Financiarització de l’urbanització i especulació,
  2. Acumulació de capital en detriment de la reproducció social,
  3. Menyspreu dels conceptes d’igualtat i solidaritat,
  4. El conflicte social com patología, populisme o corporativisme.
  5. Explotació, plusvalua, precarietat/flexibilitat, exèrcit de reserva, etc. (v. Boudieu-Wacq)

Els grans conceptes intocables:

  1. Democràcia (procedimental i sesgada o deficitària).
  2. Estat de Dret (i perquè no dret a la ilegalitat o desobediència civil? No es justifica per el Welfare state?).
  3. Llibertat (vinculada al mercat i prop priv, al individu client/consumidor/votant, al marge de la condició socio-econ).
  4. Institucions mitificades (negades pels canvis, l’innovació, exclouen poblacions i temàtiques, castes privilegiades).
  5. Economía de mercat/societat de mercat i desvalorització de l’Estat, de tot el que es “comú” o públic, la única economía possible.
  6. Llibertat pels mitjans de comunicació, de facto un oligopoli vinculat a grans grups economico-polítics.
  7. Reconeixement del saber acadèmic o professional com legitimadors del model de soc existent (juristes, economistes, politòlegs, urbanistes, etc). El prestigi de ciencies socials idealistes legitimen les decisions polítiquess.

Responsabilitat ètica/moral i científica/professional de les Universitats i de les corporacions professionals. La producció d’un pseudoconeixement legitimador mitjançant conceptes tramposos. Els instruments de la manipulació: finançament de la recerca, revistes indexades, comissions politicament orientades, etc.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *