Talibans d’estar per casa

Jordi Borja. ARA. Juny 2017

Un col·lectiu informal de professionals de la cultura i progressistes preparen, des de fa més de dos anys, una gran Festa de les Cultures i la Diversitat. Han rebut el suport d’una cinquantena de països (ambaixades, consolats o altres institucions representatives), més d’un centenar d’associacions, fundacions i ongs presents a Barcelona, 60 entitats o col·lectius que oferiran la diversitat de la gastronomia i 15 exposicions de la diversitat artesanal. La Festa té el suport de Acnur, Casa Amèrica, Casa Àsia, Comissions Obreres, Diputació de Barcelona, FC Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institut Francès, Instituto Italiano de Barcelona, Unió per la Mediterrània. En aquesta llista hi ha un absent, l’Ajuntament de Barcelona. La Festa no és ben vista pels representants municipals, al menys per la tinència d’alcaldia de Drets Civils, Transparència i Participació que presideix Jaume Asens.

A inicis d’aquest any els organitzadors van poder exposar el projecte, ja molt desenvolupat, a la Generalitat i a la Diputació. Van expressar el seu suport però lògicament no pretenien substituir a la Casa de la Ciutat. Van caldre més de dos mesos per poder accedir a un càrrec de la tinència d’alcaldia. Pensàvem que seria una iniciativa rebuda amb entusiasme, ambiciosa i promoguda per professionals amb experiència contrastada. Sense cap objectiu lucratiu i sense pretensió de rebre subvencions públiques. Esperaven de les institucions que s’ho fessin també seu, que contribuïssin a promocionar la Festa i a facilitar els tràmits administratius. Els organitzadors ja havien compromès la participació del director musical Gustavo Dudamel, directors teatrals destacats com Peter Brook i Salvador Tavora, artistes com Manu Chao, Montserrat Caballé, Chucho Valdés, Maruja Garrido, Màgic Andreu, etc, I l’Orchestre National de Barbès, la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Aragón, Los Chavos de Lleida, Pedro el Granaino, Khaled, Goran Bregovic, Eugenio Bennato i altres. També un cicle de pel·lícules sobre la diversitat de paísos diversos cedides per diferents filmoteques i productores de 15 països. I altres artistes i conferentcients i panelistes de debat, etc. S’inagurarà l’Himme de les Nacions de Verdi amb la col•laboració de l’OBC, el tenor Daniel Muñoz. Però l’equip de la tinència d’alcaldia simplement van dir que no, cap col•laboració, simplement no els hi agradava.

Em van demanar que fes una gestió amb el tinent d’alcalde i col·laboradors. L’explicació va resultar entre surrealista i arbitrària. Quan van veure la paraula “multiculturalitat” van considerar-ho inadmissible. La suposada experta de “les cultures” solament admet la “interculturalitat”. Els organitzadors simplement assumien una realitat, la multiculturalitat, és el terme més usual. I la seva oferta era no solament mostrar aquest fet, també creaven un espai d’interculturalitat. Multi i interculturalitat son dos cares de la mateixa moneda. La ideòloga municipal (ni càrrec electe ni funcionària, simplement col·laboradora contractada sense cap mena de concurs) va posar el veto i el tinent d’alcalde va dir que no podia desautoritzar-la. Un altre argument complementari era més d’estar per casa, no els hi agrada que els hi donin un projecte fet, ni tant sols el van llegir, simplement van dir que volien fer-ho ells i preferien fer coses més petites que grans. En resum, una barreja d’autoritarisme i d’ignorància, de ideologisme sectari i d’egoisme de no fer ni deixar fer.

Reconèixer la diversitat o multiculturalitat és un dret d’afirmar els trets identitaris, i és també cohesionar-se per exercir o exigir col·lectivament els seus drets en la societat en la qual s’han inserit des de posicions de feblesa. Si no hi ha aquest reconeixement la interculturalitat, molt positiva, pot esdevenir assimilació pura i dura, les cultures exògenes es dilueixen i la seva gent oblida el que era sense ser del tot part del lloc on ha arribat. Els responsables municipals no solament han boicotejat una iniciativa interessant per a tothom, expressa un menyspreu per la diversitat de cultures i és un acte arbitrari de poder, actuen com propietaris de la ciutat. La ciutat es pels ciutadans i els espais públics són per fer ciutadania.

No volem generalitzar, el govern de la ciutat està molt per sobre d’una doctrinària simplista i arrogant i d’un responsable polític feble i amb poc criteri en aquest tema. Però poden deshonorar un col·lectiu polític decent i democràtic com el que governa la ciutat. Els promotors van intentar que el districte de Sants els hi deixessin un espai a Montjuic, també van trobar les portes tancades. En canvi el districte de Poble Nou ho van assumir immediatament amb molt interès, el regidor, l’equip i el consell. Però calia el vist i plau del govern municipal ja que era un “acte de ciutat”. La comissió corresponent va dir que no, amb un altra argument, la Festa coincidia amb la revetlla de Sant Joan, i temien “un excés d’enrenou”. La festa coincidia amb el solstici com moment de festa compartida per molts països i cultures. Es tracta d’una festa de cultura i gastronomia, familiar i organitzada per desenes d’entitats i associacions. ¿Quin risc pot haver-hi? Qualsevol altra activitat de la revetlla serà menys plàcida que aquesta. Cal suposar que no s’ha volgut corregir a la tinència d’alcaldia, encara que sigui contra els interessos de la ciutat. Fora més lògic retirar a la talibana allà on no faci mal i derivar el tinent d’alcalde cap a temes que conegui una mica més. La Festa de les cultures i la diversitat es farà a l’Hospitalet a finals d’aquest mes.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *