Notes sobre Confluències, cultura política i suports informals

Nota 1. Per la Confluència: suport des dels marges.
(una iniciativa de bones intencions per contribuir a l’entesa i a la cohesió i res més!)

El procés de confluència pretén anar més enllà de la coalició electoral, encara que no sabem fins a on arribarà i quina forma tindrà. ¿Un partit com va fer el PSUC el 1936 o el PSC a finals del anys 70? ¿una federació de partits amb òrgans de coordinació a diferents nivells? ¿solucions intermitges o innovadores? En tot cas es un procés que comptet a les organitzacions implicades. Però hi ha força gent que està interessada i fins i tot il·lusionada que aquest procés unificador vagi endavant i superi els inevitables entrebancs entre cultures polítiques, pràctiques diverses, diferències generacionals i fins i tot llenguatges no sempre entenedors per uns o altres. El nostre objectiu es contribuir modestament a facilitar l’entesa i la cohesió entre tots plegats.

El nucli que promou aquesta iniciativa ha tingut militància política i en molts casos amb més o menys experiència però que fa temps ha deixat responsabilitats, i sovint fins i tot la militància activa. Donem suport a la confluència, en alguns casos estan més o menys a prop d’una de les organitzacions implicades i altres estan a prop de dues o tres o es mantenen neutres entre tots plegats. No aspirem a cap responsabilitat directiva ni anar a cap llista electoral. Tampoc volem donar lliçons de res, solament trametre encerts i errors del passat, contribuir a acostar les posicions d’uns i altres del present i si podem aportar algunes idees de futur que siguin comuns a tots plegats.

El nucli inicial prové principalment del PSUC, alguns procedeixen d’alguna de les organitzacions hereves (Iniciativa i també del PCC i PSUC viu), altres han estat militants o simpatitzants del PSUC. També hi han que han militat en partits d’esquerres i d’organitzacions o moviments socials. Actualment no tenen responsabilitats en cap de les organitzacions de la confluència però alguns estan també en Comú o hi col·laboren, és possible que altres han col·laborat amb Podem o altres col·lectius. No volem tenir en compte únicament idees i pràctiques del PSUC, els seus errors i els seus encerts, com va ser la unificació de 4 partits o les integracions i ruptures posteriors.

Però també podem aprendre del passat d’altres organitzacions, Comissions Obreres, FOC, Bandera Roja, Cristians pel Socialisme, etc. I, òbviament, malgrat la seva joventut, fora també molt interessant, els encerts i les limitacions dels diversos col·lectius o moviments que s’ha desenvolupat ara i que formen part del procés de confluència: Guanyem/En Comú, Podem, Procés constituent, etc. Pretenem que el nucli promotor i coordinador sigui plural i les activitats obertes que es facin han de participar-hi, com ponents i com participants, gent de les diverses organitzacions en confluència (no solament dirigents o portaveus).

A continuació exposem algunes propostes d’organització per començar i possibles activitats. Solament es tracta d’algunes suggerències que s’han de desenvolupar o modificar i afegir moltes altres idees, noms, activitats, temes, etc.

També afegim un comentari sobre el interès que pot tenir conèixer com van anar algunes experiències sobre las unificacions i confluències, com es va plantejar, costos i beneficis, resultats a mig termini, etc. I les raons de que es frustressin o reeixissin.

Finalment apuntem alguns noms de persones per iniciar la feina.

Procés de construcció del Col·lectiu i Activitats inicials per donar suport a la Confluència.

Ens adrecem inicialment a simpatitzants, militants o quadres que van ser del PSUC o que tenen un coneixement i simpatia del que va ser el PSUC o els seus continuadors. Però no es tanca la porta a ningú. En totes les activitats estaran invitats representants i membre de les organitzacions i col·lectius de la confluència.

Inici. Reunir un conjunt de companys/es, al voltant de 50 persones de tot Catalunya a mitjans de desembre o en el mes de gener 2017. Es procurarà que hi hagi diversitat generacional encara que una part hi haurà militants que acumulen experiència però també estiguin en actiu i siguin persones referents o amb lligams en els seus entorns.

En aquesta reunió es debatrà els objectius del Col·lectiu, es constituirem com un col·lectiu provisional i s’acordarà un secretariat amb funcions solament de coordinació amb tots els que acceptin participar-hi. Demanarem a tots els assistents que garantissin un nombre de persones i convocarem l’assemblea constitutiva en el primer trimestre de 2017, si és possible a finals de gener. Prèviament es farà una segona reunió del Col·lectiu inicial ampliat amb els que volguessin incorporar-se.

Solament farem l’assemblea si ens consta que hi assistiran entre 400 i 500 persones. En aquesta Assemblea s’invitarà a representants de la confluència.

Activitats. Un butlletí o una pag web per informació i difusió de texts.

Una activitat presencial (conferència, debat, etc) un mínim per mes a Barcelona i altres ciutats de Catalunya.

Contribuir al suport de les confluències.

Estudiar experiències d’unificació o integració d’organitzacions polítiques.

Una Jornada de Debat sobre La vella i la nova política i fer propostes sobre els principis polítiques bàsics i que siguin compartits per totes los organitzacions

Establir relacions amb la resta de l’Estat i amb altres països per difondre el procés de la confluència i generar amistats i complicitats.

Un apunt sobre el procés de la confluència

Sobre la base d’altres experiències de fusió entre organitzacions o incorporació de col·lectius en una organització existent apuntem alguns criteris que considerem a tenir en compte. Cal considerar que cada cas té la seva especificitat. Fora absurd pretendre aplicar un model preexistent. Per altra part és tracta de fusionar col·lectius molt diferents. Els tres que apareixen més potents. En Comú, un moviment nascut i en gran part concentrat a Barcelona, amb un lideratge molt potent i un conjunt de militants-activistes relativament cohesionats. Iniciativa (ICV) és un partit amb historia, estructurat a tot Catalunya, amb força preséncia en les institucions locals i amb cultura política mixte: la tradició del PSUC més l’orientació ecosocialista des de fa 25 anys. Podem té un potencial de votants important però en procés d’estructuració a partir de nuclis molt heterogenis. Cal també EUiA,de tradició marxista, que forma coalició electoral amb ICV i disposa de militància i un cert arrelament entre algunes zones obreres i en el sindicalisme. Hi ha també Procés constituent que integra independentisme i anticapitalisme, influenciat per Revolta global, d’origen trotskista. No cal menystenir tampoc els “anguitistes” que tenen un potencial en sectors treballadors principalment d’origen no català. I sobretot cal tenir en compte molts “independents”, que no están integrats en cap de les organitzacions originàries. Han de tenir també sentir-se representats.

Aquesta descripció, segurament que conté errors o manca de matisos, ens pot servir de totes maneres per tenir en compte tres consideracions. És tracta d’una suggerència que probablement pot coincidir o no per part de les direccions de les organitzacions confluents. Però per si interessa…

La primera: la confluència ha de dotar-se d’uns principis polítics (teòrics o ideològics) bàsics. Aquests principis han de ser propis o compartits per tots com democratitzar la democràcia a tots nivells, desenvelopar els bens comuns, reconeixement de la nació catalana i el dret a decidir, prioritzar l’empoderament de les classes treballadores i dels sectors vulnerables, igualtat de gènere, control públic dels sectors financers i de les empreses de serveis d’interès general, etc. No sembla recomanable fer documents extensos, sinó un document molt breu, que tothom s’ho sàpiga gairebé de memòria. No cal que sigui com els “deu manaments” de la biblia, però si que duri uns quants anys. Poden haver-hi documents de treball de caràcter sectorial, territorial o sobre una temàtica específica que sigui d’informació, debat o per aplicar en la pràctica on sigui pertinent. Però document de referència ha de ser clar, contundent i assumible per a tots.

La segona consideració: cal un perìode de transició en el que serà inevitable que les organitzacions tinguin una certa activitat per facilitar la fusió.
Les estructures de base o locals han d’integrar-se gradualment i elegir els seus portaveus o coordinadors i comités directius tenint en compte totes les sensibilitats . El Comité coordinador que prepara la nova organització ha d’evitar o pacificar les situacions conflictives sense actuar en funció de les seves organitzacions originaries. Cal que el procés de transició ha de ser prèvi al menys en part de la constitució formal de l’organització nova. Convé que quan es formalitzi la nova organització les estructures de base integrades ja funcionin. Pot haver-hi una Assemblea que inici el procés de confluència per la base. Més endavant es fa el Congrés que aprovi les estructures definitives.

La tercera consideració: assumir les diferències com una riquesa. La cohesió està garantida dels principis bàsics i les pràctiques conjuntes aproparan els uns i altres. Tots es poden enriquir de les pràctiques de cadascú. Per superar les diferències i les possibles contradiccions cal tenir en compte que tothom cal cedir per entendre’s, que cal explicitar tot el que uneix és molt més el que separa, s’ha de ser responsable respecte a la societat en que vivim i en la gent que ens vota o ens pot votar i té una esperança de canvi. Ser conscients que tenim una gran oportunitat de construir una gran força. No podem renunciar-hi.

Sobre alguns noms per començar.

Joaquim Sempere, Josep Mª Rodriguez Rovira, Antoni Lucchetti, Rosa Mateu (inicialment farà de coordinadora operativa), Jordi Borja, Tomás Vicens, Josep Mª Quintanas, Domènech Martínez, Joan Busquet, Enric Cama, Joan Subirats, Lali Vintró, Pep Gasol, Josep Mª Benaul, Anna Sallés, Ester Codina, Josep Mª Vallés, Marina Subirats, Antoni Domènech, Dolors Calvet, Carles Prieto, Lluis Medir, Amadeo Gallart, Borja de Riquer, Isidor Boix, Carles Vallejo, Rafa Senra, Ascensió Solé, Antoni Cuadras, etc… Alguns estan al corrent i ben disposats, altres encara no estan informats.

Nota 2. Capital humà i cultura política. El cas del PSUC.

La nota següent, la 2, és refereix al PSUC, especialment des dels anys 50 fins a la transició i a la crisi que va implosionar. Els encerts son en general compartits, els errors potser donen lloc a lectures diverses. Per aquesta raó donarem prioritat als encerts i proposarem algunes lectures sobre la crisi que va donar lloc a tres organitzacions diferents. Una crisi que va provocar que una gran part del votants, militants, quadres i dirigents es distanciaren del partit, o dels partits hereus del PSUC.
Aquestes notes corresponen als articles recents de Nous Horitzons i de L’Avenç de J.B.

¿Hi ha un capital humà disponible?

La crisi del PSUC als anys 80 i la fragmentació del partit va provocar no solament la divisió en dos i després tres partits. Una gran part dels militants, quadres i dirigents es van trobar orfes de partit i també col·laboradors, simpatitzants i votants. Ha quedat una memòria històrica positiva, fins i tot sectors polítics i culturals valoren la importància i fins i tot el protagonisme del PSUC en la lluita antifranquista i en construcció de formes democràtiques que van fer impossible la persistència de la dictadura. Avui, en un moment de construcció i cooperació de noves forces polítiques, cal aportar elements de cultura política, d’experiència d’èxits i d’errors, d’anàlisi i de propostes. Però les idees polítiques s’encarnen en persones, grans i no tant grans, i també joves. Tots ells són conscients que els processos històrics s’alimenten del passat, derrotes i victòries, realitzacions reeixides i fracassos, elements teòrics i pràctics, il·lusions i valors. Però també les idees, el llenguatge, les formes de fer han de ser renovades, el passat ens serveix si deixem llast, no tota l’experiència del passat serveix per construir el futur. Cal innovar, inventar, crear, amb fibres noves i velles.

El capital humà disponible està en els partits o col·lectius hereus del PSUC. És el cas d’ICV , hereva legal del PSUC i la força politica derivada del PSUC més present en l’escenari públic. També ho son el PCC i PSUC Viu. Totes aquestes organitzacions acumulen experiència i capacitat d’autocrítica, estan presents a Catalunya, en el territori i en les institucions. Però no han pogut integrar en l’activitat política a molts militants i simpatitzants, bé per qüestions ideològiques o degut a pràctiques molt vinculades a les institucions o a la prioritat dels aparells. Hi han ex quadres polítics o amb vocació militant, grans i joves, més presents en la societat civil que en les institucions. Ara, quan hi ha processos renovadors i noves formes polítiques més integradores, hi ha més disponibilitat per participar en l’acció política. És el cas de la confluència de les esquerres. Molts estaran a la confluència procedents d’alguna de les forces polítiques protagonistes, altres s’hi integraran directament en la nova confluència. Nosaltres pretenem solament a afavorir aquest procés, aportar elements positius del passat i del present, crítics i autocrítics, a partir de la cultura generada pel PSUC dels seus continuadors però també de les altres forces i les seves cultures de la confluència i de nombrosos col·lectius o persones que des de la seva activitat específica raonen políticament.

L’objectiu es contribuir modestament a la confluència. Apuntem alguns elements de la cultura política del PSUC, assumint que és molt insuficient. També altres aportacions de signes diversos mereixen el mateix tractament. És indispensable per que hi hagi diàleg i síntesi si és possible.

Les idees polítiques. Acció, organització i mobilització. La qúestió moral

Es resumien en pocs punts i molt clars. El Partit lluita per la democràcia, per les llibertats, per la República. La política unitària i de reconciliació nacional suposa construir al·liances o coincidències amb tots aquells, partits, organitzacions i forces socials que acceptin la democràcia més elemental, inclosos sectors del franquisme que se’n separin. El Partit rebutja la violència i promou la lluita pacífica i de masses, malgrat les dificultats que suposa en el marc d’una dictadura. El PSUC és prioritàriament el partit dels treballadors i de les classes populars, però també del món de la cultura, dels professionals i de la Universitat. El PSUC és un partit nacional català i defensa el principi d’autodeterminació com correspon a una nació. El Partit té com objectiu futur la transformació social i econòmica, el socialisme, per construir una societat justa i igualitària, però per vies democràtiques. L’internacionalisme solidari també forma part del cultura del PSUC, els valors de la democràcia i el republicanisme, de la llibertat dels pobles i la igualtat de drets de tothom, la causa dels treballadors i classes populars i de tots els que pateixen opressió és també la nostra. Cal dir que la cultura democràtica i l’internacionalisme van tenir moltes ambivalències com ens hi referirem després. Però l’origen del PSUC, unió de 4 partits d’esquerres, socialistes, comunistes i catalanistes, va generar un adn menys marcat pel comunisme doctrinari del marxisme-leninisme stalinià que la gran majoria dels partits comunistes. La cultura política catalanista republicana i socialista de l’Unió Socialista, el Partit Proletari i el PSOE-UGT han contribuït a la matriu històrica del PSUC encara que el va hegemonitzar (excessivament) una part de les corrents comunistes. Altres van quedar fora el Bloc Obrer i Camperol i Esquerra Comunista, que van unificar-se com a POUM i els sectors comunistes de la CNT, que inicialment es va adherir a la Internacional Comunista a l’inici de la revolució russa de 1917.

L’acció i l’organització.

El PSUC es va desenvolupar durant la guerra civil per la seva capacitat de mobilitzar al poble resistent en el marc institucional republicà. Va mantenir aquest esprit resistencial en la dècada dels anys 40. A partir dels anys 50 va orientar-se en la lluita antifranquista esforçant-se en arrelar-se en una població que començava a expressar-se sobre bases socials o culturals. El PSUC oferia lluita difícil però possible. I noves generacions van ingressar-hi. El partit era un instrument d’acció diària, obria molts fronts possibles, reclutava sobre la base de l’activitat, formava als militants per intervenir en la vida social i construïa organització per l’acció. Els objectius clars i les reivindicacions concretes dels nuclis de base o locals es confrontaven amb la dictadura mitjançant formes de lluita entenedores i que pogués assumir sectors importants de la ciutadania. Lo qual suposava combinar activitats legals i il·legals, sortir a la superficie com va escriure Santiago Carrillo, el mateix any que vaig ingressar, 1960. No era l’organització que emergia a la vida pública però sí els militants i quadres, barrejats amb altres persones, sovint més o menys polititzades i també d’altres organitzacions polítiques, culturals, professionals o religioses. Aquesta orientació cap a l’acció i de forma oberta feia als militants més vulnerables per la repressió policial (o militar) i judicial. I els comunistes no solament eren més penalitzats que la majoria d’altres col·lectius polítics, socials o culturals, degut a la ideología furiosament anticomunista del franquisme. També hi havia una altra raó: el PSUC apareixia com una organització molt més estructurada i estesa que qualsevol altre organització antifranquista. La repressió no solament volia trencar a les persones, també es pretenia trencar a l’organització. I sovint ho aconseguía. En aquells anys de finals dels 50 i inicis dels 60 una part de l’organització de Barcelona, inclosos alguns dels principals dirigents, eren detinguts, maltractats i condemats a molts anys de presó. Però l’organització i la direcció es refeien immediatament o en poques setmanes.

Moral dels militants i arrelament social.

Sovint he escoltat o he llegit “els militants del PSUC són gent entregada, valenta, seriosos, realistes, honestos, etc”. Un excomunista i molt crític amb els partits comunistes, Jorge Semprún, ha escrit (vegeu el seu interessant llibre “Quin diumenge magnífic!”) i ho ha dit en diverses entrevistes el que més valora dels seus anys de partit va ser les idees de Marx i la qualitat humana dels militants. Però no es tracta de personatges heroics, encara que hi ha molts casos que es poden considerar així, sinó de gent normal, que no pretenien passar a la historia ni ser considerats com heroics. Treballadors/es que eren creaven confiança en el seu entorn i parlaven un una assemblea reivindicativa conscients que els podrien acomiadar o la brigada social probablement els detindria. Dones o homes que encapçalaven una manifestació per protestar la situació del seu barri i acaben apallissats per la policia. Estudiants o intel·lectuals que organitzaven activitats culturals de contingut democràtic o revolucionari i acabaven a la “jefatura de policía”. Militants, els més sacrificats, en tasques obscures i imprescindibles, organtizar reunions o que deixaven la seva casa per reunions orgàniques de partit o acollien a dirigents buscats per la policía, que feien d’estafeta o d’arxiu, que s’ocupaven de l’impressió i de la distribució de la propaganda i les publicacions il·legals. Uns vivien en total clandestinitat, altres tenian una vida aparentment normal per com a militants eren clandestins per tothom. Són els que tenien menys gratificació, no podien viure la companyonia que es creava en les célules i els fronts de lluita oberta.

No vull menystenir el mèrit de les desenes de dirigents clandestins, alguns d’ells sense poder viure amb la família, conscients que tenien moltes possibilitats de ser detinguts, torturats i condemnats a molts anys de presó. I així era. El PSUC tenia la seva força i el seu reconeixement no es basava únicament en les seves idees i els seus lideratges. També i sobretot son i van ser els milers de militants que van fer del PSUC el que va ser. Uns militants que eren a la vegada combatents i gent normal, arrelada en el seu barri, empresa o àmbit social o cultural. I quan “queien” (detinguts) gairebé tots tenien comportaments exemplars. Lo qual no era gens fàcil, a vegades calia una resistència quasi sobrehumana. La moral personal, afany de formació, esperit de lluita, coratge davant de la repressió, honestedat, realisme i esperança, era i és també cultura política col·lectiva.

El PSUC va ser quelcom més que un partit. Va ser la expressió més avançada, més nombrosa, més eficaç i més unitària del poble català confrontat amb la dictadura i protagonista principal de les conquestes democràtiques. Però avui, si volem aportar la cultura política del PSUC hem de destriar el que val avui i el que està superat. I reconèixer també les limitacions i els errors. El PSUC va ser més pràctic que teòric, va comptar més la iniciativa de la base que el centralisme propi dels PCs. Els objectius polítics eren difícils d’aconseguir però no complexes: lluitar per la democràcia, construir organització i promoure mobilització, obrir espais de llibertat i procurar unir o coincidir amb tots els sectors de la societat que volien acabar amb la dictadura. Però la matriu “comunista” va ser a la vegada llast i força, model soviètic real i esperança revolucionària possible.

¿Per què va implosionar el PSUC? Fora una explicació bastant complexe i segurament no és ara especialment necessari. Estem en un procés de naixement, no d’agonia i de mort. Per altra part hi ha diverses lectures. Més val que que a qui li interessi llegeixi diversos texts. Entre altres J.Borja, “Los comunistas y la democracia”, Viejo Topo nº 277, 2001; i del mateix autor “El PSUC, més que un partit”, L’Avenç, nº428, 2016.
De Carme Molinero i Pere Ysàs “Els anys del PSUC, el partit de l’antifranquisme (1956-1981)”, L’Avenç, 2010; i dels mateixos autors, eds. “Las izquierdas en tiempos de transición”, PUV-Universitat
de València, 2016.
I el recent Nous Horitzons (nº 213, 2016) dedicat als 80 aniversari del PSUC.
Veure també diversos texts de F.Fernández Buey, Giame Pala, Joaquim Sempere, Carme Cebrià, etc.
Hi han més lectures diverses a tenir en compte.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *