Notes Metropolitanes

I. Estat de la qüestió

A) Es tracta l’Àrea Metropolitana de Barcelona com si estiguessim als anys 50 del segle XX. Són competències i finançament que assumeixen l’Estat i la Generalitat en part gran part. Com les infraestructures, serveis bàsics (aigua, residus), tranports, sòl disponible per activitats econòmiques i habitatge. L’área metropolitana de fa 50 anys era una ciutat central i una perifèria sovint sense qualitat de ciutat.

B) Però l’anomenada AMB és avui una ciutat plurimunicipal. L’època de les àrees metropolitanes s’està acabant, al menys a Europa, avui hi han regions altament urbanitzades, més o menys amb diversitat de centres i teixits urbans lacònics, zones compactes però sovint, urbanització difusa insotenible, perifèries antigues que reclamen ciutat i ciutadania.

C) Catalunya és “ciutat” com realitat social i cultural, amb importants déficits de ciutadanía, de menys drets i d’exclusions. I hi ha tres grans regions altament urbanitzades (també anomenades regions metropolitanes) que es solapen: la Regió barcelonesa, el Camp de Tarragona i Girona-Empordà. I ciutats que polaritzen regions urbanes de menor escala com Lleida o Manresa. I zones urbano-rurals amb centres urbans de caràcter local o comarcal. On més es donen les exclusions es en zones d’injusticia territorial, en les periferies i àrees degradades de les grans i mitjanes ciutats.

D) Barcelona/AMB és una ciutat postmetropolitana, una aglomeració compacta però on es donen fortes desigualtats socials i territorials i també de creixent insostenibilitat. Els dos grans reptes de les arees més urbanitzades i especialment l’AMB doncs té la meitat de la població de tot Catalunya. (de moment farem servir el terme de “ciutat metropolitana”).

E) La fragmentació política de 35 municipis perifèrics i Barcelona organtizada en 10 Districtes. Hi ha una important diferència de qualitat de vida, de serveis col·lectius i de ingressos individuals. Es indispensable promoure polítiques redistributives. Les moltes polítiques de sostenibilitat s’han de dissenyar com a mínim en l’àmbit de l’AMB. Lo qual suposa una fiscalitat unificada i un govern de “ciutat metropolitana” i unes competències sotmeses al control públic.

II. Construir una estructura política coherent i transparent.

A. Analitzar l’organització i el funcionament de les entitats polítiques i les agències, instituts, associacions, consorcis i empreses públiques, mixtes o concessionades. Propostes de simplificació i de transparècia de “qui fa què, què ingressa i què gasta”. Per començar!

B. Elaborar un sistema electoral que crei una Assemblea amb poders normatius, de control i d’aprovació dels pressupostos, creació d’entitats, programes, projectes i intevencions d’àmbit o d’impacte supramunicipal. Tots els municipis estaran representants, mitjançant fer de circunscripció electoral el municipi o els districtes (Barcelona).

C. Govern metropolità elegit per l’Assemblea. Els municipis afectats podran vetar els acords corresponents i caldrà una segona lectura a l’Assemblea.

D. Desenvolupar la participació política i social, com els rendiments de comptes, el control cívic de les entitats i empreses gestores dels serveis col·lectius, l’economía col·laborativa, la iniciativa ciutadana, la participació en les comissions de l’Assemblea, etc.

E. Recuperar els serveis privatitzats o concessionats o participació de representar càrrecs polítics i cívics en els consells d’administració i una gran transparència.

III. Orientacions estratègiques.

A. Integrar les estratègies existents en les temàtiques pròpies fins ara de infraestructures transports; gestió de l’aigua, l’energia i els residus; sòl destinat a activitats econòmiques i habitatge; etc. Criteris prioritaris han de ser sostenibilitat i qualitat ambiental; qualitat ambiental; redistribució social i territorial i actuacions positives per les poblacions vulnerables o que pateixen exclusions; urbanisme que prioritzi espais públics i convivencials i centralitats accessibles a tothom. (El “gran urbanisme” serà competència decisoria de la ciutat metropolitana”).

B. Promoure les identitats dels territoris, els elements culturals comuns, el marcatge icònic unificador del conjunt del territori, les histories i les memòries específiques i les compartides. Sense una relativa cultura i historia compartides mancarà el sustrat de la participació política democràtica.

C. Renovar la base econòmica del territori sobre la base de la generació d’ocupació, la contribució a la sostenibilitat, la diversitat pròpia de cada territori, la qualitat de vida i la innovació a partir de les habilitats de la població.

D. Promoure cap a l’exterior no la “marca” mercantilista sinó la reducció de les desigualtats, el funcionament dels serveis, la convivència ciutadana i el civisme democràtic.

IV. ¿Què fer per començar?

A. Un grup reduït de no més de 10 o 12 persones, amb majoria càrrecs polítics o politècnics de l’AMB. Un cop definits alguns temes invitar a experts que facin de ponents d’un dels temes escollits (polítics, investigadors, professionals, empresaris, sindicalistes, activistes socials, etc)

B. Fer un llistat de casos interessants i principalment propers com Paris i Londres. També posar-se en contacte amb centres de recerca especialitzats en qüestions metropolitanes com Bologna i Universitats britàniques. Bibliografía molt seleccionada.

C. Analitzar els rankings i els sistemes d’indicadors com per exemple els estudis IESE-Deutsch Bank.

V. Producte

A. Proposar un procés i un desenvolupament de estratègies interrelacionades (economía, desigualtat social, sostenibilitat, cultura, etc)

B. Un disseny polític, jurídic i financer.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *