Nota Arcadi Oliveras – Procés constituent

Benvolgut Arcadi

Escric a tu des del afecte personal i del desig que la vostra iniciativa arribi a bon port.

La trobada del 1 d’abril em va decebre, a mi i a uns quants més (al menys als 8 o 9 amb qui he parlat). No represento a ningú i els meus comentaris son exclusivament meus. En tot cas si que m’identifico amb la carta que us ha adreçat Quim Sempere. Jo t’escric a títol exclusivament personal i des d’una posició favorable a la vostra iniciativa però com un observador exterior. Es cert que tampoc he tingut oportunitat d’implicar-me més en el vostra projecte.

Com saps Quim S i jo havíem parlat de la conveniència de promoure una Assemblea de Moviments Socials que assumissin un conjunt d’objectius i propostes que es sintetitzessin en uns punts bàsics i que fossin més endavant la base d’una candidatura el més unitària possible. Aquesta idea no era ni és molt original, altres col·lectius i persones també la plantegen, com amb algunes diferències el Fòrum Cívic i diversos moviments i també ICV i EUiA. En Quim va parlar amb tu i es va incorporar al vostre grup de 4 i em va informar de les reunions prèvies al 1 d’abril. Tot plegat hem va semblar molt interessant, i al mateix temps molt delicat. Vaig ser convocat a la reunió amb una trentena de persones (després van resultar algunes més) con grup de promotors del manifest que presentaríeu Teresa i tu. Podríem discutir alguna de les formulacions del manifest, potser semblava excessiu l’èmfasi en la candidatura, però també reconec que ho feia més mediàtic i pot contribuir a remoure les aigües estancades de la política a Catalunya. En resum vaig assistir a la reunió molt esperançat i amb ànim de contribuir modestament al desenvolupament de la vostra iniciativa.

No dubto de la vostra bona fe i considero molt positiu que sigueu tu i Teresa les persones que hagin llançat una iniciativa tant ambiciosa. Però precisament per aquesta raó calia reunir forces per fer un plantejament que faciliti un procés unitari. Em temo que ni la reunió del dia 1 ni el llançament mediàtic de la setmana passada no ha estat un bon començament.

La reunió del 1 d’abril deixo a part algunes qüestions formals com no tenir coneixement del manifest ni del ordre del dia i la llista dels convocats no corresponia als que van assistir (segons em van comentar). La intervenció inicial de Teresa ens va semblar a molts (a una majoria de les intervencions) que ens sembla que es plantejava un procés molt accelerat i que algunes formulacions calien prèviament construir un consens amb moviments i plataformes i amb forces polítiques (les citades, Cups, potser alguns sectors del socialisme, no cito Revolta Global ja que està representada). Les intervencions no van ser crítiques, eren propostes positives, algunes precisions sobre els continguts, altres de mètode sobre com treballar amb la multiplicitat de col·lectius socials i polítics i com organitzar-se.

Les intervencions finals de Teresa i teva em van semblar molt desafortunades. Era com si no haguéssim dit res, la impressió era que veníem a aplaudir i res més. Teresa va més o menys repetir més breument la intervenció inicial i tu ens vas donar les gràcies per assistir, que segurament se’ns cridaria per una altre reunió abans del estiu i que havíeu pensat organitzar un seminari de 3 o 4 dies a finals de juliol. Es a dir se’ns tractava com un grup de fans o adolescents que ens portareu de colònies. Et recordo que jo mateix vaig intervenir just abans de les vostres intervencions finals i vaig proposar alguns criteris polítics i organitzatius, com per exemple treballar en comissions i ampliar el grup motor i el dels promotors, es a dir iniciar un procés d’estructuració per utilitzar-nos a tots els que donàvem suport a una iniciativa positiva. Em vaig limitar a sintetitzar algunes altres intervencions amb voluntat constructiva. No vull dir que havíeu d’acceptar totes les propostes que es fessin però si al menys tenir-les en compte, citar-les o criticar-les si no les consideràveu adients. Per cert ni tant sols se’ns va informar del llançament mediàtic, ni com es treballaria a partir de la reunió, ni què ens proposeu a fer els teòrics col·laboradors.

La vostra participació a TV3 crec que ha estat un èxit, ha tingut ressò i ha estat ben rebuda per molta gent. Però segurament algunes formulacions s’haurien pogut matisar més per evitar reaccions negatives o escèptiques. Però ara cal proposar estructures d’acolliment i participació. Dubto que els cossos intermediaris, el teixit social més o menys organitzat que pot estar amb vosaltres però si no troba una forma de participar activament en el projecte no s’implicarà a fons, i es molt necessari. Seria fatal reproduir el mètode seguit a la reunió del dia 1 i com s’ha actuat posteriorment. Per anar endavant es necessita acumular moltes forces. I modular les propostes polítiques. No tota l’esquerra es independentista o no ho considera l’objectiu prioritari, però si assumeix el dret a decidir. Molts moviments i plataformes tenen objectius propis que es situen en altres plans. Les organitzacions polítiques afins no es deixaran imposar un programa polític fet i acabat. Si no es creen estructures àmpliament participatives potser es podrà arribar a construir una candidatura que pot tenir un èxit electoral si us presenteu Teresa i tu, però difícilment evitareu que hi hagin altres candidatures ( penso en CUPs, Iniciativa-EUiA i alguna altre).

¿Com penseu treballar? ¿El grup motor que ho farà tot sereu la Teresa i tu i els dos companys de Revolta global? ¿Vosaltres tots fareu tots el contactes amb moviments socials, col·lectius més o menys formals, organitzacions polítiques i sindicals, plataformes locals o sectorials,? ¿Sereu els únics que anireu a portar el missatge als barris i pobles? ¿Elaborareu les propostes polítiques? Com s’integraren o s’agregaren els objectius i reivindicacions assumides i que s’integrin en un proposta política coherent? ¿Promoureu que les diferents plataformes, moviments, fòrums, col·lectius polítics, etc que existeixen a tot arreu de Catalunya i poden compartir en línees generals el projectes coordinin territorialment o sectorial? ¿I si no ho fareu vosaltres sols amb qui ho fareu? La reunió del 1 d’abril i tal com s’ha fet públic el vostre manifest en tot cas no facilita un treball col·lectiu i, encara que sigui involuntàriament, ha estat un menyspreu per un conjunt de gent que ha demostrat un compromís polític com el vostre i que vol col·laborar amb vosaltres.

No puc dir que m’excloc del vostre projecte. Primer per la raó elemental que no hi estic integrat, ja que la reunió a la que vaig assistir estava destinada a ser informats i encara molt parcialment. I segon per la raó que continuo pensant que es una iniciativa important, positiva i que tot just comença. I hi ha encara temps per millorar el mètode de treball. No vull que s’entengui que estic contra el projecte. Però en política, com en literatura, la forma es part essencial del contingut.

Per evitar confusions. No desitjo de cap manera integrar-me en cap grup, ampli o restringit, del projecte. Si el projecte va endavant i sap integrar a tothom que vol participar-hi i no es una operació personal exclusivament o d’un grup reduït i tancat li donaré suport des de fora. Per raons d’amistat i de feina em veig sovint amb alguns companys que espero trobin la forma d’integrar-se en el projecte, com Sempere, Botey, Pisarello, etc. Em serà fàcil mantenir una certa col·laboració si hi ha oportunitat de fer-ho.

Adjunto una Carta que formarà part d’un llibre editat per l’Avenç i que apareixerà el proper mes de maig. Es tracta d’u conjunt (5) de Cartes de lluny i de prop que vaig començar a escriure a Londres als mesos d’octubre i novembre i que he completat amb tres cartes més escrites entre gener i abril. La darrera es la que adjunto on hi ha al final una breu nota sobre la vostra iniciativa.

Amb l’afecte personal i l’admiració pel teu treball, una abraçada

Jordi Borja

Barcelona, 18 d’abril de 2013

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *