Le désengagement : Les ciències socials i la irresponsabilitat acadèmica.

1. La deriva pseudocienficista de les ciències socials.

la construcció de la realitat “objectiva” a partir de la especialització sectorial i del mètode positivista. El hiperempirisme i el valor de les dades en Economía i altres disciplines. Intel·ligència es el que mesura el meu test (Binet). Els conceptes generats per les dades i els models quantitatius inventen una “realitat”. Per ex el PIB. Especialització i professió naturalitzen la realitat social. La carrera impossible per atrapar les “ciències dures”.Veure també El hiperpositivisme en el Dret (el marc legal) i la Historia (documents). La geografía quantitativa. La sociologia i la ciència política en la vía de l’economia. I per contrast camp lliure a les teories irracionals, inverificables com les filosofies postmodernistes, el psicoanàlisi, etc.

2. La funcionalitat social de les ciències socials.

El conservadorisme de les ciències socials: la única realitat es la que s’observa, les contradiccions i els conflictes son disfuncions parcials:fragmentació del coneixement per sectorialització de les disciplines. Pot haver-hi una ciència social unificada? La historia? La sociologia? O qualsevol altre?La dependència de l’Estat i dels grups econòmics: el capitalisme ordena la Universitat. Adaptació al mercat i finançament condicionat. La oligarquia universitària defineix la “cientificitat acadèmica” legitimadora de la realitat. El ús de l’influència anglosaxona.Conseqüència: rebuig de les humanitats, del marxisme, del pensament crític.

3. L’organització universitària al servei del “ordre” (desordre) establert.

L’especialització de les disciplines. La recerca controlada: revistes indexades, caricatura de les ciències”dures”, suposada “neutralitat”, mètodes idealistes o descriptivistes, tesis reproductives del coneixement establert, etc. Els sistemes d’avaluació accentuen el coneixement parcial i no crític. De la complexitat de les idees s’ha passat a la complexitat administrativa (burocratització). S’accentua l’individualisme competitiu i la dependència respecte l’ordre establert.

4. El llenguatge de les ciències socials adaptat al conservadorisme vigent.

Conceptes equívocs: globalització, democràcia, llibertat de mercat, autonomia del individu, competitivitat, cohesió social i equitat, sostenibilitat, participació, seguretat, immigració o estrangeria, gobernabilitat, planejament i projecte, identitat… Es pot recuperar un llenguatge real?

5. La dimissió social i moral de la Universitat.

El cienficisme acadèmic s’ha inventat una realitat fictícia per legitimar la societat existent i els poders establerts. En nom d’aquest cientificisme arbitrari es condemna el pensament crític, la responsabilitat social, el servei a la veritat i el progrés humà.Cal fer una crítica sense embuts del nous “chiens de garde” (Paul Nizan).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.