Le désengagement : Les ciències socials i la irresponsabilitat acadèmica.

1. La deriva pseudocienficista de les ciències socials.

la construcció de la realitat “objectiva” a partir de la especialització sectorial i del mètode positivista. El hiperempirisme i el valor de les dades en Economía i altres disciplines. Intel·ligència es el que mesura el meu test (Binet). Els conceptes generats per les dades i els models quantitatius inventen una “realitat”. Per ex el PIB. Especialització i professió naturalitzen la realitat social. La carrera impossible per atrapar les “ciències dures”.Veure també El hiperpositivisme en el Dret (el marc legal) i la Historia (documents). La geografía quantitativa. La sociologia i la ciència política en la vía de l’economia. I per contrast camp lliure a les teories irracionals, inverificables com les filosofies postmodernistes, el psicoanàlisi, etc.

2. La funcionalitat social de les ciències socials.

El conservadorisme de les ciències socials: la única realitat es la que s’observa, les contradiccions i els conflictes son disfuncions parcials:fragmentació del coneixement per sectorialització de les disciplines. Pot haver-hi una ciència social unificada? La historia? La sociologia? O qualsevol altre?La dependència de l’Estat i dels grups econòmics: el capitalisme ordena la Universitat. Adaptació al mercat i finançament condicionat. La oligarquia universitària defineix la “cientificitat acadèmica” legitimadora de la realitat. El ús de l’influència anglosaxona.Conseqüència: rebuig de les humanitats, del marxisme, del pensament crític.

3. L’organització universitària al servei del “ordre” (desordre) establert.

L’especialització de les disciplines. La recerca controlada: revistes indexades, caricatura de les ciències”dures”, suposada “neutralitat”, mètodes idealistes o descriptivistes, tesis reproductives del coneixement establert, etc. Els sistemes d’avaluació accentuen el coneixement parcial i no crític. De la complexitat de les idees s’ha passat a la complexitat administrativa (burocratització). S’accentua l’individualisme competitiu i la dependència respecte l’ordre establert.

4. El llenguatge de les ciències socials adaptat al conservadorisme vigent.

Conceptes equívocs: globalització, democràcia, llibertat de mercat, autonomia del individu, competitivitat, cohesió social i equitat, sostenibilitat, participació, seguretat, immigració o estrangeria, gobernabilitat, planejament i projecte, identitat… Es pot recuperar un llenguatge real?

5. La dimissió social i moral de la Universitat.

El cienficisme acadèmic s’ha inventat una realitat fictícia per legitimar la societat existent i els poders establerts. En nom d’aquest cientificisme arbitrari es condemna el pensament crític, la responsabilitat social, el servei a la veritat i el progrés humà.Cal fer una crítica sense embuts del nous “chiens de garde” (Paul Nizan).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *