¿Jordi Sánchez, president de la Generalitat?

L’opció mes lògica. Absent el cap de llista guanyadora el segon és Jordi Sánchez, per cert un polític independent dels partits. L’acord que ja existia abans de les eleccions continua ara es manté entre Junts per Catalunya i ERC. Aquest bloc si bé manté en el seu horitzó la independència han fet un pas en darrera per poder actuar políticament en el marc jurídic i polític actual. ¿És legal la candidatura de Jordi Sánchez? Una presó preventiva, y molt discutible, no pot suspendre els drets bàsics ni de Sánchez ni de cap altre “preventiu”. Va ser candidat i en cap moment el govern espanyol i la judicatura van emetre cap mena d’oposició. Va ser elegit i ara se li proposa la presidència de la Generalitat per dos forces polítiques, Junts i ERC, que representen quasi la meitat del Parlament. Els govern espanyol i els portaveus del PP, Ciutadans i ¿PSOE? ja donen per fet que un Tribunal, el Suprem o el Constitucional, ho prohibiràn, conscients que fan un frau de llei i cometran un delicte de prevaricació. Les acusacions de “sedició i rebelió” difícilment es pot aplicar ja que ha d’haver-hi una acció o preparació de l’acció “violenta i tumultuaria”. Sánchez, com Cuixart, en totes les ocasions que han intervingut en manifestacions han recomanat i així s’ha fet per tothom pacíficament. En resum es pot aplicar la Reina de Alicia en el País de les meravelles: “primer la sentència i que s’executi immediatament (condemna a mort dels opositors) i després que es reuneixin els Jutges i decideixen el veredicte”. Com en aquest cas, abans de jutjar-lo se’l condemna. No hi ha cap dubte, Jordi Sänchez legalment pot ser elegit president. Si hi ha una decisió judicial en sentit contrari es simplement un delicte, es miri com es miri.

¿Pot obtenir la majoria parlamentària per ser ser elegit? Em resulta estrany que es consideri lògic un acord del bloc Junts i ERC amb les CUP. La situació política ha canviat després del 1.O i l’aplicació del 155 de la Constitució que de facto s’ha anul·lat l’autogovern català. Junts i ERC aparquen per altres moments les decisions unilaterals respecte a la independència i el muntatge republicà en el marc de la Generalitat. És a dir volen evitar una confrontació directa amb la Constitució, l’Estat i especialment la Judicatura. En canvi les CUP vol mantenir l’afirmació independentista i situar-se al marge del marc polític-jurídic. Es molt legítim però es mantenir-se al marge de la política legal. Pel que sembla i per el que diuen ERC i Junts volen actuar en el marc legal, com fan PNV i fins i tot Bildu. Un acord Junts, ERC i Cup (si manté les actuals posicions) fora un desastre.

¿Pot haver-hi un acord amb les esquerres per fer una gran majoria? En teoría sería possible. La qüestió ara no és confrontació dreta-esquerra ni independència-antiindependència. La qüestió es democràcia i autogovern en front dels usos perversos del govern espanyol i de la judicatura. Però el govern de la Generalitat en els darrers anys ens va portar a un atzucac i va ser còmplice de les polítiques neolliberals. I les esquerres, Comuns i PSC, els primers s’han esfumat de la política catalana i el PSC ha anat darrera del PSOE, que en el tema català s’ha unit amb el PP i Ciutadans. Cal deixar passar un cert temps per retrobar-se entre uns i altres. Però ara la qüestió immediata es l’elecció del president.

¿Pot haver-hi una majoria que doni suport o al menys faciliti l’elecció de Jordi Sánchez? Aquets dies he coincidit i comentat amb alguns/es amics/es respecte a la candidatura de Jordi Sánchez. La majoria han estat molts anys en el PSUC. Alguns independentistes i altres no ho som però ho respectem. Jordi Sánchez té una trajectòria catalanista i d’esquerres. Ha defensat la idea independentista pacifícament. Ha anat en una candidatura catalanista i oberta cap al centre dret i al centre esquerra. És un polític honest, amb capacitat de consens i molt sentit comú. El proposen Junts per Catalunya i per ERC. ¿Des de les esquerres podem facilitar un govern “centrista”?

Probablement nosaltres no coincidim en les polítiques socials i econòmiques  que s’han fet a Catalunya però els governs espanyolistes (PP, C’s y PSOE) són encara pitjors. Junts per Cat i per ERC estan més oberts cap a les esquerres que els que apliquen el 155. La dignitat de Catalunya  avui és tenir el dret de decidir la presidència de la Generalitat. Jordi Sánchez és segurament la persona més indicada i més ben situada.

No pretenem que els partits d’esquerres facin un gir cap a l’independentisme ni que renuncïin als seus programes polítics i socials. Simplement que facilitin l’elecció de Jordi Sánchez mitjançant una abstenció d’alguns dels vostres diputats/des.  I sempre serà millor que Junts per Cat i ERC negociïn les polítiques amb Catalunya amb els Comuns i amb el PSC que amb les CUP.

Personalment em dirigeixo als dirigents polítics de En Comú que facin un pas endavant per reconstruir l’àmbit polític català autogovernat. Com deia Borges hi ha moments excepcionals que cal tenir un acte de coratge. Ja sé que no és fàcil. Voldria dir el mateix al PSC, però em temo que encara no tenen força pròpia per prendre aquesta iniciativa.

I no oblidem, Jordi Sánchez (i Cuixart) poden podrir-se a la presó. No són líders polítis i no tenen càrrecs institucionals. Si és candidat, passi el que passi (no sóc optimista respecte el Tribunal Supremo) tindrà ressonància internacional. Pot, potser, facilitar a curt o mig termini, la sortida de la presó.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *