Jordi Sales Torrandell (1938-2016)

Jordi Sales ha mort. Des de fa més de 10 anys fins ara ha resistit amb coratge i fins i tot bon humor malgrat un cor que cada dia semblava que estava al límit final i tots els mals que se’n derivaven. Darrerament necessitava cadira de rodes i es va animar quan va disposar d’un scooter que li permetia anar amb la Júlia al mercat i fins i tot al cinema. El dia de “tots sants” va veure el partit de futbol del Barça, quan faltaven pocs minuts per acabar es va aixecar i poc després es va desplomar. La Júlia i un dels seus millors amics, Guillem Sánchez, el van sostenir. No va ser possible reanimar-lo.

Els seus pares, republicans, van exiliar-se a França. Pocs anys després, quan ja havien tornat a Barcelona, per raons pròpies de la dictadura, es van haver de casar-se i batejar al Jordi. Aquesta coacció pròpia del “nacional catolicisme” va ser segurament la inicial revolta contra la dictadura. Va estudiar Medecina i va ingressar al PSUC. Va ser de la generació que va estabilitzar els nuclis d’estudiants antifranquistes i especialment el PSUC a partir del anys 1956-57. Primer van ser ser els Octavi Pellissa, Jordi Solé Tura, August Gil Matamala, Pep Termes i altres. Poc després van aparèixer nous militants, una mica més joves: el Jordi i el Guillem, Xavier Folch, Pilar Fibla, Anna Sallés, Manolo Vázquez Montalbán, Dolors Folch, Quim Sempere, etc. Seran amics per tota la vida. Jordi Sales era l’ànima de la lluita antifranquista a la Facultat de Medecina. Se’l va considerar principal responsable de la desaparició del retrat pintat de Franco que ostentava l’Aula Magna i en el marc solament hi havia un monigot. Es va haver d’exiliar-se a Paris a inicis de 1962. Jordi Sales (i Guillem i Isidor Boix) m’havien animat a integrar-me al PSUC, al 1960. Jo també em vaig haver d’exiliar i amb pocs dies de diferència ens vam retrobar a Paris. Vam estar-hi 7 anys seguits. Van ser anys privilegiats, estudiar, viure un ambient polític i cultural excitant, contra la guerra de Vietnam, el maig del 68 i els seus precedents. Però també pendents del que passava a Catalunya i Espanya. Cada dissabte ens reuniem amb companys de Madrid i de Barcelona, tots feien postgraus i doctorats, com Oriol Bohigues i Núria Sales, Manuel Castells, José Luis Leal, Joaquín Leguina, José Manuel Naredo, Crisanto Plaza, etc. Vam aconseguir una important quota de beques de la cooperació francesa (Astef) que van permetre algunes desenes d’estudiants democràtics per especialitzar-se en diverses àrees socials i econòmiques.

A finals del 60 Jordi Sales retroba Júlia, un amor de 15 anys. Seran parella fins ara, gairebé 50 anys junts. Retornen a Barcelona. Passa uns mesos a la presó. Impulsa llibres a la editorial Laia acabada de fundar-se. Crea el centre Emili Mira, introductor del psicoanàli a Catalunya. Jordi exerceix, és metge psiquiatre i psicoanalista. La crisi en la direcció del PSUC a mitjans dels 60 suposa l’exclusió de Claudín, Semprún, Solé Tura, Vicens. Jordi i alguns altres ens trobem separats del partit. S’allunya del PSUC i ja no es reintegrarà. La casa de Jordi i Júlia esdevé un lloc de trobada de sectors intel·lectuals, artístics i professionals. Organitzen petits concerts a la gran sala del seu apartament. En política s’apropa a Maragall. Crearà Fem Via que més tard confluirà amb Ciutadans pel canvi. Apassionat per la navegació s’interessa per totes les feines vinculades amb el mar i la costa. Al 1989 crea l’”Associació Barcelona fes-te a la Mar” i al 1993 el Consorci de Treballs del mar. Una gran aventura que mereix un relat. Cap el 2005 deixa la direcció del Consorci degut a greus problemes de cor. Gairebé ha estat un miracle o millor dit la seva voluntat de viure que hagi sobreviscut fins ara. Probablement la companyia de la Júlia, Maria la filla i els nets, Max i Lúa, van donar-li més estímuls per viure. En els darrers anys es va entusiasmar amb el procés independentista. De Jordi Sales recordarem la seva bondat, generositat, sentit del humor, vitalitat exuberant, coratge, iniciativa, creativitat, capacitat d’acció i lideratge, solidaritat i un gran sentit de l’amistat. Una personatge únic, una persona inoblidable.

1 Comment Jordi Sales Torrandell (1938-2016)

  1. violant

    Vaig tenir la fortuna de conèixer Jordi Sales. Potser és la persona a qui més he admirat. Estricte en el treball, intel·ligent, cultíssim, obert de mires. A mi em va ajudar, em va canviar la vida. El meu homenatge emocionat dos anys després de la seva mort, de la qual, malauradament, no me’n vaig assabentar.

    Reply

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *