Entrevista El Nacional a Jordi Borja

La marxa de Jordi Borja, cop a Colau i més pressió a l’olla dels comuns davant l’1-O

Por: David González
Barcelona. Dissabte, 17 de juny de 2017
Medio: elnacional.cat

Cop a Ada Colau i més pressió a l’olla dels comuns davant l’1-O. És la lectura que acompanya la decisió de Jordi Borja, referent maragallista de l’alcaldessa de Barcelona i fundador de Barcelona en Comú i Catalunya en Comú, de dimitir com a membre de la coordinadora d’aquest últim partit, segons ha anunciat el veterà polític en una entrevista a Vilaweb.

La dimissió obeeix a discrepàncies palmàries sobre l’estratègia dels comuns amb el referèndum, però també a qüestions personals, segons fonts consultades per El Nacional. Borja (1941) és geògraf urbanista i sociòleg, va ser un dels homes clau de la Barcelona maragallista i és un dels principals padrins polítics i ideològics de Colau, en la victòria de la qual a les eleccions del 2015 hi va tenir un paper crucial.

En les últimes setmanes, Borja ha criticat de manera frontal el posicionament ambigu de Colau i els comuns sobre el referèndum, i, especialment, que demanin “garanties” per donar-li suport: “O és una ximpleria, que és el que jo crec, o és una covardia. Què vol dir, ‘les garanties’? Les tens quan fas una gran manifestació en un Estat autoritari, o en una vaga general?”, declara en l’entrevista. De la mateixa manera, qualifica de “collonada” que des dels comuns s’hagi condicionat tot suport al referèndum a l’aprovació de la Comissió de Venècia.

Del PSUC al DESC, el laboratori del colauisme
Militant del PSUC a la clandestinitat des dels primers anys seixanta –i durant un temps dirigent de l’escissió maoista Bandera Roja–, es va exiliar a França i a principis dels anys setanta es va incorporar com a tècnic a l’ajuntament de Barcelona. Al PSUC va ser responsable de moviments populars i política municipal. Ja a la democràcia, Borja va ser diputat al Parlament (1980-4), i amb Pasqual Maragall a l’alcaldia de Barcelona, tinent d’alcalde (1983-95), primer pel PSUC i després com a independent a les llistes del PSC.

Entre el 2011 i el 2016, Borja va ser president de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), el laboratori d’idees que va impulsar la creació de Guanyem Barcelona i després Barcelona en Comú, les plataformes de Colau, amb qui el veterà polític havia entrat en contacte en l’època en què l`alcaldessa era activista dels moviments antiglobalització –i després de la PAH–. De fet, va ser Colau qui el va proposar perquè presidís el DESC. L’alcaldessa i bona part del govern municipal provenen d’aquest think tank.

Estat pervers i pervertit
Borja assegura que anirà a votar en el referèndum de l’1 d’octubre i que, “com molts altres que no són independentistes” votarà a favor de la independència “per anar en contra del govern espanyol”. Ja ho va fer, assegura, en la consulta del 9-N, i en la qual va optar pel sí-sí. Un posicionament que també va fer explícit diumenge passat quan va participar en l’acte organitzat a Montjuïc per l’ANC, Òmnium i l’AMI en suport del referèndum que va presentar l’exentrenador del FC Barcelona Josep Guardiola. “Per la democràcia, pels nostres drets, ens confrontarem amb valor i amb decisió contra un Estat que es diu de dret i que és un Estat pervers i pervertit”, va proclamar Jordi Borja des de dalt de l’escenari urna en mà.

La sortida de Borja de la cúpula directiva del partit de Colau i Xavier Domènech se suma al qüestionament de l’estratègia dels comuns per part de Podem. Tot i que la formació liderada a Catalunya per Albano-Dante Fachin no va confluir amb Catalunya en Comú –llevat d’alguns crítics amb la direcció com Jèssica Albiach–, les seves bases han aprovat en una consulta interna donar suport al referèndum com a eina de mobilització. Altres confluències del món podemita, com la gallega En Marea consideren que davant la negativa del Govern espanyol a la consulta acordada, és lícit tirar endavant el referèndum unilateral.

A Jordi Borja, de qui no es dubta que es mantindrà proper a l’espai de Colau tot i plegar de la cúpula de Catalunya en Comú, se’l considera en qualsevol cas un home-pont amb l’independentisme. Aquest dilluns està previst que Domènech es reuneixi amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per abordar la qüestió de la convocatòria de l’1-O. No se n’esperen gaires resultats concrets, si bé, en fonts de l’estat major sobiranista hi ha la ferma convicció que malgrat les reticències dels comuns al referèndum unilateral, “hi haurà un moment del recorregut en què ens trobarem”. Encara que sigui en l’últim minut.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *