Enquestes, actors i confluències.

1. Enquestes “pre-electorals” quan falten 10 mesos per les eleccions, diversos actors tot junt estan naixent o renovant-se, no s’han concretat encara al·liances i es possible que es reformi la legislació electoral. Podem avaluar algunes tendències, sovint embrionàries però no es poden endevinar encara resultats electorals aproximats.

2. Reforma municipal electoral: una (mala) intenció del Govern PP de difícil compliment. El PP està interessat en la reforma, com ho estava el PSOE quan tenia hegemonia: alcalde el cap de la llista més votada. Però pot tenir formes bastant diferents. ¿El cap de la llista amb més del 40% dels vots per exemple o simplement la primera minoria agafa l’alcaldia? Canvia bastant, al menys aplicat a Catalunya, i especialment Barcelona (sembla probable que ningú obtingui més del 25% dels vots, excepte si es fan coalicions noves i àmplies). No es preveuen canvis més substancials com segona volta amb possibilitat de fusionar llistes, vot individualitzat al interior d’una llista o possibilitat de votar noms de llistes diferents, vot programàtic amb possibilitat de suspendre o promoure el cessament de responsables electes que no compleixen els compromisos per voluntat política, mesures per fer efectiva la transparència institucional i la participació ciutadana, etc. Malgrat el interès del PP i de la seva majoria absoluta a les “Cortes” és molt possible que renunci a fer la reforma: escàndol polític si modifica les regles just abans de les eleccions, no és evident que en molts casos en tregui beneficis ja que estimularà les aliances a les esquerres, la Constitució estableix com criteri general la proporcionalitat (l’excepció es el Senat), etc.

3. Els partits consolidats baixen però no moren. L’excepció es ERC, però s’havia renovat ja el 2011, va ser el segon partit més votat el 2012 i el primer a les recents eleccions europees. És beneficia de la mobilització independentista dels darrers 3 anys tot i que solament en rep una part en vots. Cada cas és diferent. CiU perd vots en favor de ERC però es manté. Sembla que si hi ha un terrabastall es mantindrà en el pòdium. Ara bé CiU i ERC seran els principals partits del que hauran de gestionar el que passi el 11 de setembre i el 9 de novembre. Una incògnita. El PSC perd gairebé el 40% dels seus votants, però és una crònica anunciada però manté una base electoral no menyspreable i es probable que no baixi més avall (el seu cap de llista pot probablement mantenir-se o fins i tot millorar els resultats de l’enquesta). ICV-EUiA perd vots en favor de Guanyem, que pràcticament s’igualen entre ells i amb el PSC. EL fet que ICV-EUiA ha manifestat molt clarament la intenció de fusionar programes i llista amb Guanyem (encara que no està del tot decidit) és lògic que una part dels votants (la gran majoria ho volen) s’hagin ja definit en favor de Guanyem. Les dades actuals indiquen que junts o separats ICV-EUiA i Guanyem disputarien probablement un dels tres primers llocs. PP continua a la baixa com el PSC i com aquest perdrà vots i electes però no serà segurament un davallada significativa. Com Ciutadans tenen un vot consolidat però minoritari i amb risc de no passar del 5%.

4. Els nous actors polítics. La principal novetat és Guanyem. L’enquesta proporciona tres dades interessants. Primer: un força que acaba d’aparèixer (fa poques setmanes), sense història, en el firmament polític es situí al nivell electoral del PP, PSC i ICV-EUiA, és excepcional. Segon: ha irromput un lideratge nou i molt potent (Ada Colau) que avui es la personalitat més valorada (entre els possibles alcaldables) i la preferida com alcalde pel 20% de la ciutadania, solament per sobre hi ha solament el actual alcalde que obté gairebé el 27%. Però la tendència es que ella puja i el actual alcalde va a la baixa. Tercer: sumats Guanyem i ICV-EUiA s’equiparen amb ERC. SI afegim els vots de CUP i Podem, amb les dades actuals, la coalició liderada per Ada gairebé s’igualaria amb CiU. Hi ha tres factors que juguen a favor de Guanyem: la tendència, el lideratge i l’aposta unitària i integradora. El La tendència ens diu que el 6’5% dels votants tenen el vot decidit per Guanyem, però es més important un altre dada: el 23’3 % ho consideren probable. Amb un 30% és guanya. El lideratge en unes eleccions municipals és un factor decisiu, son unes eleccions molt personalitzades i previsiblement aquet factor augmentarà en els propers mesos a mesura la candidata sigui més coneguda i toqui altres tecles a més dels temes que l’han fet destacar (portaveu de la PAH). I un altre factor que juga a favor de Guanyem és la seva positivitat, la seva voluntat unitària amb tots els possibles aliats, no critiquen el passat i respecten la especificitat, busquen acords bàsics que es poden compartir, tenen el recolzament l la simpatia de plataformes moviments, col·lectius i forces polítiques com Procés Constituent, Podemos, etc. Fins i tot la mà oberta en relació a les CUP. El problema el té les CUP. No van anar a les eleccions europees i Podemos va obtenir probablement els vots de la base que teòricament pot tenir CUP. Ara es troba amb Guanyem que li ocupa l’espai electoral que pensaven ocupar. Voldria conquerir una part important de l’espai d’ICV-EUiA però aquesta coalició manté el seu espai social i electoral. Corre el risc de si es presenta d’obtenir un resultat negatiu ja que es probable que no obtingui cap electe. Fins i tot Podem té ara per ara un vot superior a CUP, gairebé el doble, però tampoc tindria representació.

5. Confluències, aliances i el govern de la ciutat. En teoria i sobre la base de les dades actuals semblaria probable un acord CiU-ERC o ERC-CiU en el cas que ERC fora la primera minoria. Però ERC exigirà l’alcaldia, encara que CiU hagi tingut més vots i regidors. ¿Per què? Crec que argumentarà que pot fer una aliança cap a l’esquerra amb Guanyem, etc. Però CiU pot acceptar cedir l’alcaldia si ERC ha guanyat però fora gairebé humiliant cedir-la si han estat la llista més votada. Es el que indiquen els resultats de l’enquesta però no és evident ni que ERC i CiU s’entenguin ja que es possible que el que passi el 11 de setembre i el 9 de novembre generi tensions entre ells. ERC podria possiblement governar amb Guanyem i aliats i potser amb el PSC. Caldria veure si poden pactar un programa de govern coherent.

Per raons similars PP, Cs i PSC son partits que difícilment poden fer aliances clares, ni entre ells (com van fer al País Basc i tampoc tindrien majoria) ni amb altres partits o coalicions. Es previsible que siguin irrellevants a menys que es produïssin aliances que ara semblen impossibles, per exemple CiU-PSC o ERC-PSC. És molt probable que tampoc tinguessin majoria. El PSC solament podria formar part d’un bloc de govern o que li donés suport des del Consell Municipal amb un govern d’esquerres liderat per Guanyem o potser amb ERC com ja hem dit..

Guanyem té possibilitats de ser la primera minoria i de guanyar l’alcaldia si aconsegueix construir un bloc o coalició amb ICV-EUiA, Podem, CUP, Procés constituent, etc. ERC exigirà l’alcaldia en nom de la seva “centralitat” però és un xantatge inacceptable. El dubte estarà entre fer un govern de Guanyem i el bloc guanyador i procurar suports en el Consell municipal (ERC, PSC) o fer un govern que inclogui representants de ERC o/i del PSC. Si CUP o Podem es presentessin pel seu compte tindria sentit si estiguessin segurs d’obtenir representants. En aquest cas formarien lògicament part del bloc de govern. Però ara per ara sembla poc probable que superessin la barrera del 5% i en canvi afeblirien la coalició liderada per Ada, Podem sembla orientat cap a formar part del bloc amb Guanyem i sense posar vetos. El cas de la CUP és més difícil de preveure ja que dona la impressió que hi ha una barreja de frustració, ressentiment, autosobrevaloració al sentir-se superats per Guanyem, per ICV-EUiA i per Podemos. Lo qual ha donat lloc a una actitud agressiva especialment contra ICV. Tal com son aquests actors, Guanyem, ICV-EUiA, Podem, CUP, etc, fora lògic que construïssin un bloc que es presentés unit a les eleccions i amb un programa compartit (o al menys el programa. Però la dinàmica conflictiva que ha generat CUP no ho fa fàcil. La racionalitat política va sempre barrejada amb factors emocionals més o menys ideologitzats. Però no cal oblidar que els matrimonis d’interès son els més sòlids.

Dues notes complementàries

1. Ciutadans opinen de la vida a Barcelona. Una enquesta dona resultats força positius a l’alcaldia actual. Escepticisme relatiu: es possible que hi hagi hagut manipulació. L’Ajuntament paga als mitjans de comunicació i és possible que en aquest cas hi hagi hagut pressions. Però de totes maneres els números son potents. La immensa majoria està satisfeta de viure a Barcelona malgrat la crisi i les retallades.. Evidentment hi ha una part important de la població considera que empitjora: el 30 i el 50 % dels enquestats. Però crida l’atenció el canvi de tendència: entre 2013 i 2014 els que consideren que la ciutat ha millorat han passat del 21 al 35 % i els que diuen que ha empitjorat del 44 al 39%. I potser més interessant encara: gairebé el 47% creu que la ciutat millorarà en el proper any i solament el 28% diu que empitjorarà. Crec que en la política municipal els èxits i fracassos s’atribueixen a l’alcalde i malgrat tot l’alcalde té una imatge positiva. Em sembla que la crítica no s’hauria de personalitzar en ell. Però sí i molt dura en el govern municipal, la Gene i el govern espanyol. I el bloc polític-privat dels governants amb bancx, caixes, grans empreses de serveis i de la construcció.

2. El discurs del nou Secretari general del PSOE i els seus corifeus del PSC. L’amalgama que ha fet al citar els grans mals del país que cal arrancar d’arrel cita la crisi, l’atur, la pobreça…. i la violència de gènere i el independentisme. El independentisme és una opció política legítima en cap cas es admissible “criminalitzar-lo”. Per aquest camí podríem criminalitzar la república, el federalisme o Fora més encertat incloure els financers i promotors especuladors i estafadors o els directius de les empreses de serveis i de construcció, corruptes i corruptors. Acabar la frase amb violència de gènere i independentisme és inacceptable i cal denunciar-ho. I exigir que es retracti. I fixeu-vos les imatges de qui aplaudía: Iceta, Chacón, Navarro. La frase es criminal i és també un greu error polític. Un error ètic i estètic. En aquest cas Ada hauria de dedicar-li dos o tres frases contundents. No cal més.

Nota de Jordi Borja, 25 de julio 2014

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *