Conferència: Dret a decidir. Fundació Nous Horitzons

Aula Magna de la Universitat de Barcelona

1.Observatori DESC va néixer amb vocació internacionalista però som conscients que per ser-ho cal primer estar arrelat a un país, formar part d’un poble, en el nostre cas es Catalunya. Mai vam dubtar per tant sobre el dret a decidir, el dret a ser independents o a pactar d’iguals a iguals una forma de relació amb els altres pobles del Estat espanyol.

2.Som un poble que forma part d’un Estat que es nega a reconèixer que ho som. Ho som per història, per cultura i perquè la nostra societat es considera que es un poble. A inicis de 1976 un sociòleg italià del PCI, : “mai havia entès del tot que era per Gramsci la societat civil, ara ho he entès, és sent, és respira, és la gent al carrer, es un poble que s’expressa”). Ho som no solament per que ho han proclamat les institucions, el Parlament i la gran majoria de les formes organitzades de la nostra societat. Ho som sobre tot per que el poble en el seu conjunt ho ha manifestat al carrer, en els moments decisius de la nostra historia recent. Al febrer de 1976 convocats per l’Assemblea de Catalunya i les organitzacions socials quan encara era vigent la dictadura. I el 11 de setembre del mateix any a Sant Boi, quan encara erem “il·legals” i novament el 11 de setembre de 1977 quan la manifestació, gairebé un mil·lió, va ocupar tot el centre de Barcelona. En aquell moment es va conquerir la restauració de la Generalitat. Més endavant, uns anys després, es va omplir el Camp del Barça amb el clam de “som una nació” i el Parlament ho va fer seu.

Ara, avui més que mai s’ha expressat la voluntat majoritària d’un poble que vol construir el seu futur en llibertat i amb justícia. Les manifestacions, les més grans de la nostra historia, del 11 de setembre del 2012 i del 2013, convocades per organitzacións transversals i no partidàries com l’Assemblea Nacional Catalana i Omnium culturals amb el suport actiu d’una gran diversitat de organitzacions socials, culturals i polítiques, de plataformes i cordinadores i de col·lectius informals, el poble català s’ha constituït en força política. Ha nascut un gran moviment popular català que no es de ningú perquè es de tots. Un moviment que es vulgui o no ha conquerit el dret a decidir.

3. Aquest dret elemental, aquesta voluntat d’expressar les nostres aspiracions, aquesta simple demanda de ser consultats avui es confronta amb un Estat, un règim polític i un govern espanyol que no ens neguen a tots nosaltres ser consultats sobre el nostre futur, s’ens diu explícitament que no som ni s’ens vol deixar ser un poble amb història, una nació que es vol autodeterminar, una societat integradora i mobilitzada que no accepta més que no se’ns reconegui i que se’ns tracti com un poble sotmès .

Estem vivim una agressió continuada per part del govern espanyol, un menyspreu per part dels partits polítics majoritaris espanyolistes, una atemptat permanent als drets democràtics elementals del conjunt dels ciutadans de Catalunya. L’Estat espanyol avui i per nosaltres no es un Estat de Dret, es un Estat va contra els nostres drets. Un cop més ho han confirmat fa pocs dies el Tribunal Constitucional i el Congrés de diputats. La desobediència civil avui no es solament legítima, es un deure envers el nostre poble.

4. Exigim la consulta, no hi ha res que pugui substituir la consulta directa a tots els ciutadans. S’hauria de fer ja i si no es possible, si calen fer prèviament altres passos endavant, al carrer o a les institucions, caldrà fer igualment la consulta. La consulta òbviament no es una declaració de independència. Estem convençuts que hi ha molts ciutadans que la volen però altres desitjarien un encaix de Catalunya en un Estat plurinacional resultat d’un pacte entre eiugals, entre els pobles de la península com van voler Pi i Margall i Almirall i fa 75 anys Macíà i Companys. Però avui ens trobem enfrontats a un Estat en el que les forces polítiques majoritàries no ens consideren com a poble, no accepten dialogar per pactar un nou encaix, no volen admetre ni tan sols que es pugui manifestar de forma pacífica i no vinculant l’opinió del ciutadans sobre el seu futur.

Si no accepten ni pactes, ni consultes, ni diàlegs hem de manifestar la nostra força col·lectiva. Si no ens volen reconèixer com a poble hem d’afirmar la nostra existència de forma que no hi hagi cap dubte sobre el que som i el que volem ser. En aquestes condicions no tenim cap altre sortida que declarar la nostra voluntat d’independència i obrir un diàleg a partir d’aquesta premisa. I a partir d’ací podrem dialogar entre iguals.

5. Som conscients que aquest diàleg es gairebé impossible amb el govern espanyol actual. Tampoc sembla gaire viable plantejar-lo en el el marc del sistema polític i legal actual. Hem de tenir en compte la perversió que s’ha produït al llarg de més de 30 anys de recentralització política i d’interpretació jurídica contrària a l’evolució federalista que hagués pogut tenir el bloc constitucional.

El moviment popular català, el que avui expressa la voluntat majoritària del nostre poble, ha de fer del dret a decidir una arma per contribuir a acabar ambun règim polític, monàrquic i oligàrquic, corrupte i cada dia més contrari als drets de les persones i dels pobles, un règim polític servei dels privilegis d’una minoria i dels interessos d’un capitalisme especulatiu, que ha fet de la injustícia i la desigualtat la raó de ser de les polítiques públiques. Un règim profundament antidemocràtic. La lluita de Catalunya pels seus drets es també una contribució a la conquesta dels drets dels ciutadans i dels pobles d’Espanya.

6. Volem una Catalunya republicana i desitgem un futur de convivència lliure i pactada amb tots els pobles d’Espanya. Volem un marc polític que garanteixi els drets de tots els ciutadans i que desenvolupi polítiques públiques que redueixin a curt termini les desigualtats socials, que doni participació política real i efectiva a les organitzacions i col·lectius discriminats i que acabi amb els privilegis i la corrupció. No oblidem-ho, els canvis polítics i socials els promouen principalment les classes treballadores, els sectors populars. I quan s’assoleixen se’n beneficien la immensa majoria de la societat. La nostra força, avui i demà, es el moviment popular català que ha sortit al carrer.

7.Cal legitimar aquesta força, la d’una societat civil que ha esdevingut política. Per això cal la consulta, el vot de tots els ciutadans de Catalunya. Hi hauran eleccions d’ací unes setmanes, potser la consulta no es podrà fer en bones condicions d’ací uns mesos, es possible però no desitjable que es facin eleccions municipals, autonòmiques o estatals abans que la consulta.

Però la consulta clara i directa als ciutadans es indispensable. La representació política mitjançant als partits no correspon a la socialització política dels ciutadans de Catalunya. Una Catalunya lliure i democràtica exigeix que s’expressi de forma concreta la voluntat de tots els ciutadans. Serà la consulta l’expressió de la nostra força davant de tot el món, serà la nostra legitimitat indiscutible.

Jordi Borja, 24 d’abril 2014

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *