CEUMT. Centre Estudis Urbans Municipals i Territorials (1972-1987)

Una breu però intensa història.

El CEU, Centre d’estudis urbans es crea a inicis de 1972. Els iniciadors havien estat acomiadats en 24 hores de l’Ajuntament de Barcelona a finals de 1971 al publicar-se La Gran Barcelona, crítica d’orientació marxista de l’urbanisme de Barcelona: J.Borja, Ll.Brau, M.Tarragó, C.Teixidor, P.Verrié, Des de l’inici van afegir-se J.Alemany, R.Boix, A.Broggi, M.Herce, MªJ.Olivé, A.Rodriguez B, M.Subirats, X.Valls, etc, etc. S’instal·la en un local a prop de la Rambla amb la subvenció de la Fundació Juan March per fer un estudi urbanístic. Tots plegats eren joves professionals de temàtiques urbanes (arquitectes, sociòlegs/geògrafs, ingieniers, economistes, juristes, etc). I quasi tots militants de Bandera Roja i del PSUC degudament fixats per la policia. Ningú era remunerat excepte una secretària i un tècnic.

El CEU no va estar mai legalitzat i estava de fet molt vinculat al PSUC un cop tot el grup procedent de Bandera Roja es va integrar (o reintegrar) al Partit (1974) i també establir relacions informals però efectives amb les Asociació de Veins i més tard amb la FAVB com C.Prieto, que va ser-ne més tard el president. La majoria de membres del CEU van integrar-se o van col·laborar amb els moviments i organitzacions populars i alguns dels seus impulsors ho combinaven en càrrecs dirigents del PSUC, com J.Borja i R.Boix, responsables de Política Municipal i Moviment Popular del PSUC. La gent del CEU va superar el marc barceloní i va començar a tenir presència a Catalunya. Es va fer anàlisi crítica de les polítiques urbanes i territorials mitjançant papers no legals i en publicacions legals (en revistes especialitzades, generalistes i diaris), va donar suport als moviments socials i associacions de barri i va contribuir a la formacíó d’activistes i de tècnics assessors en els Col·legis professionals i en les Associacions de Veins. A partir de 1975 es van posar en marxa estudis i debats destinats a preparar els programes municipals que concretar-se un primer extens informe al Comité Central del PSUC (1976) i posteriorment un llibre, Por una política democràtica muncipal (1977) que va incidir en les movilitzacions socials i en els programes municipals d’esquerrres, més enllà de l’àmbit del PCE i del PSUC.

A partir de 1977 es va ampliar el CEU i es va convertir en CEUMT per adaptar-se al nou procés polític que s’inicava. Es van multiplicar les activitats anteriors i nous productes, que van ampliar la seva presència del CEUMT. El producte estrella va ser la revista mensual, CEUMT, que es va difondre en el àmbit de l’Estat espanyol i va contribuir a difondre elements tecnico-polítics mitjançant la revista i també jornades de debat i cursets especialitzats i manuals. EL Manual de Gestión Municipal, publicat el 1979 i refet totalment el 1983 que va publicar el mateix CEUMT va resultar molt ùtil als futurs alcaldes, regidors, professionals o activistes implicats en la política municipal. Aquets Manuals i altres especialitzats (d’urbanisme, de gestió dels serveis, etc) també els van reeditar partits i institucions que ens el van comprar més endavant com la Generalitat de Catalunya i la Junta de Andalucía. L’activitat del CEUMT entre 1977 fins 1983 va ser molt intensa i l’èxit dels seus productes van permetre obtenir recursos, un nou local i remunerar a professionals qualificats, alguns a temps complet o parcial, entre altres Joan Alemany, Consol Hernández, Marçal Tarragó i Pau Verrié

Però el CEU-CEUMT es va crear per incidir en el procés de posar en crisi l’Estat franquista i les seves polítiques antidemocràtiques i de contribuir a la construcció en un marc democràtic no solament el la dimensió institucional-formal, també en les dimensions socials, ambientals, econòmiques i culturals, lo qual consideràvem que requeria una gestió no solament participativa, també oberta al conflicte i disposada qüestionar els factors causals generadors de desigualtats, exclusions i insostenibilitats. La progressiva institucionalització dels governs locals i territorials van tendir a monopolitzar les polítiques urbanes i territorials i també van promoure jornades, cursos i àmbits de debat. Però sempre en el marc de democràcia representativa i de societat d’economia de mercat. Per altra part les desenes de professionals-militants del CEUMT van anar ocupant càrrecs de responsabilitat en les institucions, la Universitat o l’exercici professional i sovint no van trobar un marc de militància política que no fos mitjançant un càrrec públic. En els darrers anys fins a la seva dissolució el 1987 encara va tenir iniciatives innovadores mitjançant jornades o publicacions com una concepció de la participació ciutadana més dinàmica o transformadora, l’impacte i possibilitats de les tecnologies d’informació i comunicació i el replantejament de la planificació introduint la cultura estratègica. Però el seu moment històric ja s’havia acabat.

Per concluir ens permetem algunes idees generals que el CEUMT va contribuir a elaborar o difondre i que van tenir un ús analític i a la vegada d’orientació de l’acció.

Primer. Hi ha explotació de classe no solament en l’àmbit de la producció, també ni hi ha en el de la reproducció social, la ciutat i l’urbanització, l’habitatge, els transports, la sanitat, l’ensenyament, la protecció social, la seguretat, els serveis urbans bàsics (aigua, energia, etc), l’espai públic. La ciutat en teoria ofereix els recursos o salari indirecta a tots els habitants. Però la ciutat també hi ha acumulació de capital, la construcció i la propietat privada del sòl, l’especulació, la fiscalitat regressiva, la gestió dels serveis col·lectius però en mans de privats, etc. El marxisme primari solament entén que l’explotació en el lloc de treball. El resultat ha estat que el barri i la ciutat es menystenia i es considerava com espai d’agitació política o lloc d’expressió de necessitats elementals sense analitzar els processos causals. El treball en els barris, per exemple Nou Barris, Poble Nou o Sants a Barcelona o la complementaritat entre Comissions obreres i de barri al Baix Llobregat van percebre aquesta realitat abans d’arribar a descobrir la teoriañ.

Una segona reflexió sobre classes treballadores i ciutadania. La lluita contra les exclusions o desigualtats socials pretenen adquirir un status de ciutadania, de llibertat i igualtat. En aquest aspecte les classes populars al lluitar pels seus drets poden coincidir amb les classes mitges que encara que siguin en menor grau pateixen dèficits de drets ciutadans. La lluita ciutadana pot construir grans majories socials. La ciutadania com conjunt de drets és sempre una conquesta popular però no exclusiva. Si, en canvi, que sovint les classes mitges s’en aprofiten més per la seva proximitat als poders locals i fàctics. Cal per tant que les classes populars tinguin autonomia pràctica i teòrica.

La tercera reflexió ens va permetre molt aviat l’ambivalència de les polítiques urbanes en un marc poc democràtic i en un marc econòmic mercantilista. L’urbanisme en principi positiu, inclús en zones populars, pot evolucionar cap a l’expulsió de la població originaria. L’espai públic i els equipaments qualifiquen un territori i atrau a sectors més benestants. La seguretat es protectora d’unes classes i repressora de les altres. La representació política de les classes popular es indispensable però no suficient. Sense capacitat autònoma de pressió no es poden garantir els drets més elementals. Sovint la participació integrada a les institucions solament serveix per crear “consensus passius”. Els funcionaris i professionals depenen funcionalment dels càrrecs polítics però per sobre d’ells hi ha el conjunt de drets del conjunt dels ciutadans i prioritàriament les classes populars que són els qui més necessiten la ciutat. Cal valorar com molt positiu el conflicte.

Firmat: Alexandre
Aquest pseudònim va servir per firmar articles en els diaris i revistes legals en els anys de l’època franquista (1972-76) especialment en moments més repressius. També és van fer servir publicacions clandestines (com Lluita Popular) o manifestos i octavetes. Sempre que va ser possible es promouren publicacions legals com butlletins de barri o articles firmats en publicacions legals bé per periodistes o bé per tècnics o activistes socials.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *