Guió

1. El mapa territorial actual: Inflació institucional.
Supervisió de models.
Governs locals per fer què?

2. Crisi del municipalisme?
La crisi econ com revelació
Competències, recursos i demandes socials: la disfunció del mapa.

3. Una alternativa possible
Les municipalies i les propostes de 1980
Exemples europeus (França, Regne Unit, Alemanya)

4. Repensar les polítiques pel territori
Els models neolliberals i la difusió urbana
Catalunya ciutat

5. El dret a la ciutat com horitzó democràtic
Polítiques públiques i drets ciutadans
Integralitat dels drets en el territori

Cornellà, 25 de maig 2012-05-25

Desde finales del siglo XX estamos viviendo un cambio de época que se expresa en las distintas dimensiones de la vida social. La economía productiva se ha globalizado parcialmente y se ha fragmentado territorialmente. Una parte de ella se ha autonomizado de la producción material y se ha convertido en la “economía del conocimiento”. Otra parte ha generado una masa laboral precaria, poco cualificada y vinculada a actividades de servicios.

Es molt possible que no s’aconsegueixi, per ara sembla que la ciutat i la comunitat de Madrid estàn millor posicionades. Les exigències del inversor principal son difícils d’assumir doncs plantegen seriosos inconvenients legals i financers. No tots els alcaldes de la zona hi estan d’acord, especialment el de El Prat, que sembla l’opció del inversor.

España desde los inicios del siglo XX inicia un proceso relativamente lento pero progresivo de urbanización. Las migraciones campo-ciudad tienden a acelerarse a lo largo del primer tercio del siglo, emergen dos potentes capitales millonarias, Madrid y Barcelona y dos regiones, País Vasco y Cataluña que concentran gran parte de la industria y devienen rápidamente dos territorios altamente urbanizados.

El conservadorisme de les ciències socials: la única realitat es la que s’observa, les contradiccions i els conflictes son disfuncions parcials:fragmentació del coneixement per sectorialització de les disciplines.

Nascut a Madrid, net d’Antonio Maura per part de la seva mare, Susana, i fill de José Mª de Semprún i Gurrea, un cristià vinculat a Esprit i favorable a la República. A finals de setembre de 1936, la família està al País Basc i abans de que arribi l’Exèrcit sollevat marxen a França i s’instal·len a Holanda. El pare es nomenat cap de la delegació espanyola en aquest país. El 1939, un cop enderrocada la República, van a viure a Paris.