L’opció mes lògica. Absent el cap de llista guanyadora el segon és Jordi Sánchez, per cert un polític independent dels partits. L’acord que ja existia abans de les eleccions continua ara es manté entre Junts per Catalunya i ERC. Aquest bloc si bé manté en el seu horitzó la independència han fet un pas en darrera per poder actuar políticament en el marc jurídic i polític actual.

Molt aviat, uns anys després del 68, és va iniciar des de molts fronts la “contrarrevolució”, les denùncies conservadores, el menyspreu de joves inmadurs i oportunistes. I els que van somiar “la revolució”, es van sentir fracassats i traicionats. La revolta del Maig francés va promoure molts canvis lliberadors, però ni va ser una perversió del ordre democràtic, al contrari, ni va ser tampoc una revolució mimètica de les lluites contra les dictadures o contra el sistema capitalista.

¿Cómo se puede resistir al capitalismo globalizado cómplices o débiles frente a los Estados y a los partidos oligàrquicos de ámbito estatal e internacional? ¿Cómo se puede defender y conquistar los derechos de las clases populares y medias y resistir a la tendencia a la dualización creciente social?

La confrontación bloque independentista versus bloque estatal no lleva a ninguna parte excepto para excitar las emociones sociales de unos y otros y la incapacidad política de entender al otro. Creo que sería conveniente que cada bloque analice sus errores y excesos y también intentar entender las razones de los otros.