Dedicat a Lluis Brau,  tu que tenies una part de tu al País Valencià, ara que has mort i que et recordarem sempre, m’acudeix citar l’inici d’una Elegia de Miguel Hernández  al amic íntim que havia mort: “Yo quiero ser llorando el hortelano/de la tierra que ocupas y estercolas/compañero del alma, tan temprano”.

Hemos privilegiado la perspectiva histórica, la lucha y la conquista de los derechos sociales, incluso desde antes de la sociedad contemporánea, incluso desde la Carta del bosque y la Ley de pobres como se verá más adelante. Exponemos inicialmente a la vez los principales autores, a nuestro parecer, que han teorizado sobre el derecho a la ciudad. Apuntamos por una parte la falsedad de “conceptos” naturalizados cuando en realidad son peligrosos.

L’opció mes lògica. Absent el cap de llista guanyadora el segon és Jordi Sánchez, per cert un polític independent dels partits. L’acord que ja existia abans de les eleccions continua ara es manté entre Junts per Catalunya i ERC. Aquest bloc si bé manté en el seu horitzó la independència han fet un pas en darrera per poder actuar políticament en el marc jurídic i polític actual.

Molt aviat, uns anys després del 68, és va iniciar des de molts fronts la “contrarrevolució”, les denùncies conservadores, el menyspreu de joves inmadurs i oportunistes. I els que van somiar “la revolució”, es van sentir fracassats i traicionats. La revolta del Maig francés va promoure molts canvis lliberadors, però ni va ser una perversió del ordre democràtic, al contrari, ni va ser tampoc una revolució mimètica de les lluites contra les dictadures o contra el sistema capitalista.