La agonía de la universidad y la responsabilidad de los intelectuales hoy

Cualificar de agónica la actual Universidad (me refiero a mi universidad y también a las que conozco, en especial las barcelonesas y en general las españolas) no pretende ser una fórmula provocadora, catastrofista, exageradamente pesimista. Es una prueba de optimismo. Es suponer que en ella hay fuerzas activas que quieren y pueden insuflarle vitalidad.

Continuar leyendo

Jaume Curbet, amic, company d’idees i col·lega de feina

Ens vam conèixer quan la dictadura s’acabava, és a dir fa gairebé 40 anys. Ell militava en la corrent socialista que encapçalava Josep Pallach, el Reagrupament, i jo en el PSUC. Dos organitzacions polítiques d’esquerres, catalanistes i democràtiques que per dir-ho amablement es tenien una explícita desconfiança mútua. El Reagrupament s’identificava amb la socialdemocràcia clàssica, no compartia el discurs amb brots esquerranistes de l’altre sector, el que lideraven Raventós i Obiols (origen de l’actual PSC).

Continuar leyendo