Ciutat metropolitana i plurimunicipal

Barcelona és capital de Catalunya. Sense una ciutat com la nostra Catalunya no seria el que és el nostre país. Barcelona ens projecte molt més enllà, a Espanya, a Europa, al món. Però també té el deure de construir a estructurar i fer avançar el conjunt de Catalunya, un país que té moltes altres ciutats. No em refereixo a la Catalunya-ciutat del noucentisme, vull dir que som i hem de ser Catalunya, país de ciutats i de ciutadans, lliures i iguals. La cultura ciutadana impregna el país, a les ciutats grans i petites i fins i tot els pobles. I som ciutat i som ciutadania perquè no tot és urbanització, fins i tot hi ha un excés d’urbanització sense ciutat. Catalunya serà ciutadana si hi ha zones agricoles i rurals, litoral obert i boscos protegits, ciutats compactes i contacte humà amb el medi ambient.

Una ciutat com Barcelona ha de ser compacta, si s’estengués segons models vigents vull vigents, la difusió urbana, que comporta especulació i exclusió, insostenibilitat i perdùa dels valors ciutadans, no fora la capital positiva que encara és i ha de ser. Ara és una ciutat compacta plurimunicipal. I aixé ha de ser. Hi han, afortunadament, àmbits definits, la Regió i l’Area metropolitana. Però confosos, no del tot operatius i barrejats amb altres entitats territorials (Diputació, comarques) que tot plegat reflexa una inflació institucional que no augmenta ni la capacitat política de les administracions públiques ni tampoc la participació política de la ciutadania.

La Generalitat i els Ajuntaments son les bases estructurals de l’organització del territori. Els dos puntals fonamentals: El Parlament i els Ajuntaments, legitimats pel sufragi universal, el vot dels ciutadans. La resta un dia o un altra haurem de qüestionar-los. En el cas de Barcelona tenim dos àmbits reconeguts referits a la dimensió metropolitana, la Regió i l’Àrea. Dos entitats territorials a mig fer. La Regió metropolitana de Barcelona, com les altres regions, és i ha de ser un àmbit propi d’acció de la Generalitat i de coordinació, cooperació i contractualització amb els governs locals. Les províncies no haurien de tenir futur. ¿Les comarques en aquest àmbit, el metropolità son indispensables? No dubto, però és discutible. Però des de la perspectiva de “ciutat” el que ens interessa és l’Àrea metropolitana.

Barcelona i la seva corona és una ciutat compacta i plurimunicipal, avui i des de fa més de 50 anys. La Barcelona municipal no arriba als 100 km2 amb una població al voltant de 1.700.000 habitants. Els municipis de la corona, una trentena de municipis tenen una població equivalent i en un territori de 400 km2. En total 500 km2 i més de 3 millions i mig d’habitants . Si comparem amb Madrid-municipi té més de 600 km2 i una població al voltant de 4 millions. Dit d’una manera la ciutat metropolitana de Barcelona i la ciutat municipi Madrid son molt similars. ¿Vol dir que Barcelona ha de absorbir els municipis del entorn de Barcelona, els de l’Àrea metropolitana? No. No es tracta de fer una ciutat més grossa sinó una ciutat més justa. Ara la ciutat metropolitana és injusta, les ciutats perifèriques ho son més la ciutat central. El que es tracta es desenvolupar més i millor les politiques metropolitanes.

Comencem pels serveis metropolitans actuals. Els transports i els serveis bàsics (aigua, energía, sanejament, eliminació de residus, contaminació, etc) han d’arribar en el mateix grau, preu i qualitat a tots els municipis perifèrics que a la ciutat central. S’han de connectar les diferents zones de la ciutat metropolitana sense passar per la ciutat central.Per tant s’ha de practicar l’acció positiva respecte als déficits existents com la protecció, rehabilitació o millora dels espais vulnerables.

Els programes d’habitatge i urbanisme. Les polítiques d’habitatge han de promoure no solament l’oferta pública o protegida, també han de contribuir a la mixtura social, a reduir al mínim les zones exclusives d’un determinat sector social. Forma part del concepte del “dret a l’habitatge”. Les centralitats han de ser accessibles a tothom, la perifèria ha deixar de ser perifèria, ha d’haver-hi un rosari de centralitats fortes en el conjunt de la corona. Els teixits construïts de la perifèria sovint són més deficitaris que els de la ciutat central, requereixen també una acció prioritària. El Pla Director Urbanistic ha de ser un instrument essencial per possibilitar aquests objectius.

Els programes socials. La població del entorn metropolità concentra més pobreça i exclusió que a la ciutat central. Cal per tant polítiques socials metropolitanes i per tant cal un important finançament metropolità. La ciutat metropolitana ha de implantar fórmules del tipus de renda bàsica.

Sostenibilitat i activitat econòmica. La ciutat metropolitana, central i corona, ha de prioritzar la sostenibilitat ambiental i social. Cal per tant regular les activitats i serveis que generin insostenibilitat i al mateix temps promoure l’activitat econòmica i la generació d’ocupació. Precisament és a la perifèria on més possible es promoure l’innovació.

El finançament necessari per construir una ciutat metropolitana justa suposa fer de l’actual Àrea actual. És a dir fer d’aquest territori una fiscalitat ùnica, una normativa adequada (com l’urbanistica) i uns pressupostos suficients pels programes citats.

La Ciutat metropolitana ha de mantenir el plurimuncipalisme però haurà de reforçar el Govern metropolità. El plurimunicipalisme suposa que tots els Ajuntament estiguin representats en els òrgans de govern metropolità i que tot allò que es faci en el seu municipi ha de poder gestionar-ho o executar-ho, o si es pacta el control o el seguiment dels programes metropolitans.

¿Les comarques han de mantenir-se en aquest àmbit? Ja es veurà. A priori sembla que deixen de ser necessàries. En tot cas ja es veurà.

Primer el funcionament i després l’organització. Més endavant fora lògic que el govern metropolità sigui electe per sufragi universal.

Jordi Borja, El Carrer, Febrer 2017

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *